(Colera / Llançà, Alt Empordà)
Cap del sector septentrional de la Costa Brava, al límit entre els dos termes, que separa la badia de cap Ras, al nord, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala de Canyelles, al sud.
Arxiu d'etiquetes: platges
Racó de Salou, el
Sector de la zona litoral del municipi, a llevant del cap de Salou, davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de la Pineda vers Tarragona.
Ha esdevingut un important nucli residencial i turístic (hotels, restaurants, xalets, apartaments).
Ponent, costa de -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Sector del litoral català, situat a l’oest-sud-oest de la ciutat.
En oposició a la costa de Llevant (en sentit estricte, el Maresme), la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès.
Atenent a l’orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del riu Llobregat al cap de Salou, on s’inicia el golf de Sant Jordi.
Pola, torre de
Antiga torre de la Costa Brava.
Les seves restes s’aixequen en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al nord (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al sud.
Platja de Calafell, la
(Calafell, Baix Penedès)
Barri marítim, al sud de la vila.
Centre d’estiueig i turisme, d’ençà del decenni del 1960, en què s’originà el gran boom turístic.
Platja d’Aro
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Important nucli turístic de la Costa Brava, cap del municipi, situat vora la badia de Palamós i al peu del massís de les Gavarres.
El principal recurs de la població és el turisme, que es concentra sobretot al litoral, a causa de l’atracció que suposa la platja. Tant l’afluència turística, com el comerç, la indústria hotelera i de la construcció s’incrementaren ràpidament a partir del 1960.
Disposa d’un gran nombre d’establiments hotelers i nombrosos apartaments i càmpings. Port esportiu.
Ocata
Barri litoral, amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila.
S’estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, paral·lelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador.
A la platja d’Ocata desemboca la riera de Teià.
Norfeu, cap de
(Roses, Alt Empordà)
Cap de la península del cap de Creus, entre les cales Montjoi i Jóncols; és format pels estreps de la serra de Rodes.
Té una altitud de 148 m, i constitueix l’extrem septentrional del golf de Roses.
Constitueix una de les tres reserves integrals del parc natural del cap de Creus.
Nans, cala
(Cadaqués, Alt Empordà)
Cala de la badia, a l’extrem meridional, que tanca a llevant un promontori on s’aixeca el far de cala Nans.
Miramar -Baix Camp-
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
(ant: Guardamar) Lloc, a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del segle XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre (Banyoles).
A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja (de la qual queden les restes) per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona.
A mitjan segle XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les instal·lacions de Miramar foren abandonades definitivament.
Modernament ha estat incorporat al complex turístic de la costa.
Dades dels Països Catalans 