Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Domingo i Marquès, Francesc

(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920) 

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.

Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.

Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).

Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956)  Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.

Domingo, Lluís

(València, 1718 – 1770)

Escultor i pintor. Deixeble del pintor Hipòlit Rovira i de l’escultor Baptista Balaguer.

Director d’escultura de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles quan encara es deia Acadèmia de Santa Bàrbara.

Talent de pas entre el barroc i el neoclàssic, deixà obres valuoses, com els treballs de la capella de Sant Joaquim i Santa Anna a l’església de la Sang de Llíria.

Domenge -varis bio-

Bartomeu Domenge  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1733)  Frare dominicà. Fou lector de teologia i prior al convent palmesà. Deixà poesies en llatí.

Francesc Domenge  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1731)  Pintor. Potser fill de Jaume Domenge. Autor d’un retrat del rei-arxiduc Carles III.

Jaume Domenge  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Pintor. Excel·lí en el retrat.

Domènec i Borràs, Francesc

(Cocentaina, Comtat, 1559 – País Valencià, després 1623)

Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec (País Valencià, segle XVI – després 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.

És autor del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina.

Dies i Penadès, Josep

(la Llosa de Ranes, Costera, 1870 – 1902)

Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l’impressionisme.

Díaz, Genís

(Villena, Alt Vinalopó, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Pintor. Fou frare de la cartoixa de Portaceli, i en decorà la sala capitular amb escenes de la vida de sant Bru.

Deurer, Joan

(Illes Balears, segle XIV)

Pintor. Entre la producció que se’n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l’església parroquial d’Inca.

Deu des Teix, Es

(Mallorca, 1962 – 1963)

Grup artístic. Format per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i diversos pintors anglesos, australians, canadencs, francesos, italians i, principalment, nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller.

Es presentà a les Galeries Quint, de Palma de Mallorca (agost 1962) i significà la manifestació més important de l’art no figuratiu a les Illes Balears.

Malgrat que aviat es disgregà, tingué una gran influència a Mallorca.

Desnoyer, François

(Montalban, Llenguadoc, 30 setembre 1894 – Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, 21 juliol 1972)

Pintor. Estudià a París (1913) i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida.

Algunes de les seves obres són: Vista de Toledo, el 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid, i El port de Marsella, el 1940, Musée d’Art Moderne, París.

Descossy, Camil

(Ceret, Vallespir, 24 maig 1904 – Castellnou dels Aspres, Rosselló, 20 agost 1980)

Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l’Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967.

La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut.

Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.