(Oleta, Conflent, 20 juny 1871 – Perpinyà, 14 setembre 1937)
Pintor. Es formà a l’Écola des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat (ha estat qualificat de Rigau modern).
Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua (tipus humans, paisatges, escenes quotidianes). Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia.
Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà.
(Monthermé, França, 1867 – Stavelot, Holanda, 1935)
Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02).
Els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Joaquim Mir i Trinxet de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola Pollencina.
La seva exposició del gener de 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò.
(Illes Balears ?, segle XIV)
(o Deurer) Pintor. Casat amb una filla del també pintor Martí Mayol.
Autor d’una taula gòtica de la Verge Maria que es conserva a la parròquia d’Inca i d’un Sant Miquel a l’església de Sant Joan de Muro (1374).
El seu estil, adscrit al gòtic primitiu, acusa la influència de Ramon Destorrents.
(Itàlia, segle XVII – Illes Balears, segle XVIII)
Pintor. Establert a Mallorca des d’abans del 1712.
Decorà el palau de can Vivot de Palma de Mallorca amb frescs sobre la història d’Alexandre el Gran.
Hom li atribueix unes altres pintures a l’església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu.
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, segle XVIII)
Pintor. Estudià i treballà molt de temps a Itàlia.
S’establí finalment a Palma.
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Pintor. Fou deixeble de Guillem Mesquida.
(Morella, Ports, 1800 – 26 gener 1886)
Pintor. Va ésser membre de l’Acadèmia de Sant Carles. Establert a Morella, conreà els temes religiosos i històrics.
Entre les seves obres cal esmentar Guillem Sorolla i els tretze diputats de la Germania de València, La filla de Jeftè i La mort d’Abel, així com altres obres religioses per a esglésies de les contrades valencianes.
(Antella, Ribera Alta, 1780 – València, 1835)
Pintor. Ha estat conegut com a Damià Crua. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s’especialitzà en la pintura al pastel.
De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l’edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso.
(València, segle XIV – segle XVI)
Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:
Domènec Crespí (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38) Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:
Altres membres d’aquesta família són:
Miquel Crespí (País Valencià, segle XV) Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.
Pere Crespí (València, segle XV – segle XVI) Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.
(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)
Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.
Fou el fundador de l’única línia avui existent.
El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807) Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:
Dades dels Països Catalans 