Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Esteve i Bonet, Josep

(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)

Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.

La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.

Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:

  • Agustí Esteve i Vilella  (València, 1763 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
  • Josep Esteve i Vilella  (València, 1766 – segle XIX)  Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero  (València, 1859 – País Valencià, segle XIX)  Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.

Esteve, Miquel

(València, fi segle XV – després 1528)

Pintor. Identificat amb l’anomenat Maestro del Caballero de Colonia, nom donat a l’autor d’una taula de la Mare de Déu que es conserva al col·legi del Patriarca de València.

En col·laboració amb Miquel del Prado, realitzà l’Apostolat (1517) de l’ajuntament de València en un estil renaixentista, així com d’una Sagrada Família, la capella de la Sala dels Jurats (1518) i una capella de la seu (enllestida el 1520).

Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint

(Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)

Pintor. Deixeble del seu pare Rodríguez d’Espinosa, i més tard de Francesc Ribalta, de qui va aprendre l’estil, la brillantor del color i la tècnica del clarobscur. Destacat exponent de l’escola manierista valenciana, amb influències de Zurbarán i Caravaggio.

D’entre les seves obres destaquen el Retrat del P. Jeroni de Mas, El martiri de Sant Pere, La conversió de la Magdalena, Sant Lluís, bisbe, La Puríssima Concepció, Sant Pasqual Bailón, Sant Joan Baptista.

Fou el pare de Miquel Jeroni Espinosa i Castro  (València, 1625 – 1701)  Pintor. Col·laborà amb el seu pare.

Espinós i Navarro, Benet

(València, 1748 – 23 març 1818)

Pintor. Fill del gravador Josep Espinós. Professà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que dirigí des del 1787.

Conreà el paisatge i la pintura de flors i ornaments. Excel·lí molt en aquesta darrera especialitat, especialment en els quadres de pitxets, on es percep la influència dels pintors flamencs.

Espinós, Josep

(València, 1721 – 1792)

Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d’estampes.

És autor de la Mare de Déu de les Angúnies per al convent del Peu de la Creu.

Els seus gravats foren també, generalment, de tema religiós.

Fou el pare del pintor Benet Espinós i Navarro.

Escribà i Garcia, Casimir

(Aiora, Vall de Cofrents, 1898 – 1982)

Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València.

És autor d’un gran mural a la catedral d’Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.

Elx-Archena, estil d’

(País Valencià)

Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis).

Es caracteritza per les figures simbòliques (també ha estat anomenat estil simbòlic, contraposant-lo a l’estil narratiu dit estil d’Oliva-Llíria), amb figures de dimensions considerables, humanes (deessa alada) o d’animals (àguila amb ales esteses, lleó llop, etc), voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics.

És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat.

Elx, Grup d’

(Elx, Baix Vinalopó, febrer 1965 – 1975)

Grup de pintors. Fou integrat en un principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló. La seva primera exposició tingué lloc a la ciutat d’Alacant (1966) i des d’aleshores foren continues arreu de l’estat.

L’any 1969 fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac (Gascunya) i des de llavors s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO (exposicions de campanya popular).

Les seves temàtiques eren de tipus social, amb una denúncia del món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes. Posteriorment, i amb la marxa de Castejón (1971), els seus membres recorregueren diversos camins artístics.

Hi ha obres seves a diversos museus dels Països Catalans.

Eiximeno, Joaquim

(València ?, segle XVII – València, segle XVIII)

Pintor. Gendre i deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

Excel·lí en les natures mortes.

Fou el pare de Joaquim Eiximeno i Espinosa  (València, 1674 – 1754)  Pintor. Com el seu pare excel·lí en la pintura de natures mortes.

Domingues, Pere

(País Valencià, segle XV)

Miniaturista. Documentat del 1438 al 1465.

Fou il·luminador dels llibres d’obres de la seu de València, des del 1454 juntament amb Lleonard Crespí.

Hom l’ha identificat amb un Pere Domingues d’Atzuara, actiu a Sogorb, potser fill de Domènec d’Atzuara.