(Catalunya)
Personatge femení del cançoner popular català. La cançó de Blancafort és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals.
Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa.
És una de les peces més originals del folklore musical català.
(Lleida, segle III – Badalona, Barcelonès, 305)
Personatge i sant. Segons la tradició llegendària, hauria nascut a Lleida, fou soldat de la guàrdia pretoriana de Dioclecià.
Fou martiritzat a Badalona, juntament amb 73 companys, durant la persecució de l’emperador.
És commemorat com a sant per l’església catòlica i venerat com a patró de Lleida i de Badalona des del 1627 i del 1672, respectivament.
(Catalunya)
Personatge imaginari. Per als pastors del Pirineu, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l’Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del segle XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882).
El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany.
El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del segle XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa de Guimerà.
Modernament ha estat objecte d’una versió coral lliure, d’Eduard Toldrà, amb el títol original.
Dades dels Països Catalans 