(Perpinyà, 1 desembre 1828 – Baiona, França, 31 agost 1892)
Marí. Sortí de l’Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d’estat major a l’ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d’altres campanyes colonials africanes.
Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889).
La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer.
(Perpinyà, 1843 – 1878)
Marí. Germà gran d’Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyes. Començà per la d’Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic.
A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d’Estrasburg el 16 d’agost. Reincorporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23 de setembre. Rebé la medalla militar.
Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà.
(Perpinyà, 1854 – 1880)
Marí. Germà petit d’Ernest. A setze anys s’allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l’almirall.
Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest.
(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)
Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.
Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.
Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló (Perpinyà, 1784 – 1834) Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.
(Perpinyà, vers 1712 – Catalunya ?, 1790)
Eclesiàstic i historiador. Fill de Joan Baptista Reiner, cap d’una notable família d’impressors de Perpinyà. El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d’altres prebendes en 1730, 1771 i 1773.
Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum, molt utilitzada i lloada per Antoni Puiggarí. Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després.
(Perpinyà, 22 desembre 1817 – París, França, 30 desembre 1892)
Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l’ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d’altres distincions.
Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages.
Morí tot fent estada a casa d’un dels seus fills.
(Perpinyà, 18 abril 1878 – París, França, 4 febrer 1936)
Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any.
Fou sots-secretari d’estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs.
Publicà poemes i alguns sainets.
(Perpinyà, 26 gener 1695 – Madrid, 19 març 1764)
Botànic. Conreà les ciències naturals, especialment la botànica, i cursà alhora la carrera de cirurgia.
Viatjà per Itàlia, les costes d’Àfrica i la península Ibèrica, on recollí una gran quantitat de plantes, que després serviren per a la fundació del Jardí Botànic de Madrid, del qual fou el primer professor.
És autor de Flora española o historia de las plantas que se crían en España (Madrid, 1762-84), llibre on recull el material de la Flora matritense.
(Perpinyà, 14 febrer 1912 – 23 desembre 1999)
Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.
Es dedicà al periodisme en el diari “Le Roussillon” i, amb Marcel Durliat, fundà la revista “Les Études Roussillonnaises” (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca.
Fou membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, i un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà (des del 1969). També fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres.
Dades dels Països Catalans 