(Perpinyà, 1811 – Pau, Bearn, 1883)
Marí. Fill d’Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana.
Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.
(Perpinyà, 24 juny 1837 – París, França, 10 maig 1904)
Químic i físic. Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S’especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences.
Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d’artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893).
També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.
(Perpinyà, segle XVIII – Catalunya Nord, segle XIX)
Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s’establí a París. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà.
Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité.
(Perpinyà, 9 setembre 1873 – 12 octubre 1953)
Escriptor. Fill d’Albert Saisset. Visqué a París, on col·laborà a la revista “Réagir”; fou membre de la Institut d’Estudis Catalans des de la seva fundació (1907). Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers.
Hom pot citar entre els seus principals títols: Au fil du rève (1897), Les soirs d’ombre et d’or (1898), Vers l’amour (1900), Le bonheur passe (1906), Les vieux (1908) i Paysages de l’âme (1912).
(Perpinyà, 1728 – Roma, Itàlia, vers 1797)
Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma. Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti. Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre.
És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù (1781). Escriví en italià.
(Perpinyà, 1759 – ?, després 1820)
Cavaller de Sant Joan. Germà d’Agustí i de Josep. Serví com a militar el rei d’Espanya i es trobà a la campanya del Rosselló (1794) i d’Andalusia passà a Surinam (1798).
Fet presoner fou portat a la Martinica, d’on retornà a Espanya i participà en la campanya de Portugal, i fou fet presoner pels francesos a Burgos (1808); fou alliberat el 1814.
(Perpinyà, segle XVII)
Ciutadà. Era cònsol de la vila el 1674. Conspirà contra l’ocupació francesa.
Fou cap important d’un complot destinat a apoderar-se de Perpinyà en una acció per sorpresa, tot obrint la muralla a forces conjurades reunides a l’exterior. Descobert el projecte, fou condemnat a mort.
(Perpinyà, 18 juliol 1659 – París, França, 29 desembre 1743)
Pintor. Fill de Macià Rigau i Roat i germà de Gaspar. Fou conegut a França amb el nom de Hyacinthe Rigaud. Estudià a Montpeller i quatre anys a Lió, i passà després a París, on cursà estudis a l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.
Protegit de Charles Le Brun, aleshores la màxima personalitat artística oficial de França, per consell seu rebutjà d’anar a Itàlia, tot i haver guanyat el premi de Roma de l’Acadèmia amb el quadre Caín construint la ciutat d’Henoch (1682). A la capital francesa esdevingué retratista oficial de Lluís XIV i inicià una exitosa carrera, especialitzat en retrats de l’aristocràcia, així com d’artistes i intel·lectuals.
La seva pintura reflecteix la influència dels grans mestres nòrdics (Rubens, Van Dyck) combinada amb trets meridionals. Amb un estil dinàmic i barroc, acabà de definir les característiques del retrat cortesà francès. Acadèmic des del 1700, fou rector de l’Acadèmia des del 1733.
Entre les seves obres, a més dels retrats de Lluís XIV i Lluís XV, destaquen els de Bossuet, Felip V de Borbó, La Fontaine i un Autoretrat.
Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621) Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:
Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669) Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:
Gaspar Rigau-Ros i Serra (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705) Pintor. Fou retratista notable.
Dades dels Països Catalans 