(Perpinyà, 1913 – 2002)
Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.
Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.
(Perpinyà, 16 març 1766 – 24 maig 1851)
Historiador. Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz. En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes. Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics.
Contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà. Escriví una Histoire du Roussillon (1857).
(Perpinyà, 1375 – després 1434)
Pintor. Identificat per alguns amb l’anomenat mestre del Rosselló. L’any 1398 realitzà un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà.
És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d’Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (vers 1428) a Évol, executat dins l’estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d’una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge.
(Perpinyà, segle XV – 1456)
Pintor. Pintà nombrosos retaules, quasi tots al Rosselló.
Li han estat atribuïdes dues taules remarcables que es conserven a la seu d’Elna i una altra que es troba al Museu de Basilea.
(Perpinyà, 1886 – 1973)
Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic “La Renaissance Catalane” (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i col·laborà en diverses revistes catalanes.
Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915), Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a “L’Indépendant”).
Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola.
Havia signat P. Francis-Ayrol.
(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)
Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).
La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).
(Perpinyà, 1726 – 1789)
Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.
(Prada, Conflent, 1831 – Perpinyà, 1907)
Eclesiàstic. Estigué vinculat, entre altres, a les parròquies de Codalet, Portvendres i Sant Josep de Perpinyà.
Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (1881) i de la de Sant Martí del Canigó (1904).
(Perpinyà, 1871 – 1954)
Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Lluís Bausil i Pierre Brune. S’interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda).
Inventà un paracaigudes ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà.
Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York.
La millor part de la seva obra consta d’aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l’espontaneïtat.
(Perpinyà, 1866 – 1930)
Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).
Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.
Dades dels Països Catalans 