(Perpinyà, 1849 – 1851)
Publicació bisetmanal, de petit format, amb el subtítol “Journal du Droit National”.
Dirigida per Paul de Lourdoueix, de caràcter reialista legitimista.
Étoile du Roussillon, L’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (cult)
Estudiantina Catalana de Perpinyà
(Perpinyà, 1884 – segle XX)
Orquestra fundada per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc.
Espérance, L’
(Perpinyà, 1 gener 1881 – 1 desembre 1884)
Diari en francès. Sortí amb el subtítol de “Journal Catholique et Royaliste des Pyrénées-Orientales”.
Eclaireur des Pyrénées Orientales, L’
(Perpinyà, 1880 – 1895)
Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals.
El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical.
Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises
(Perpinyà, 1914)
Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.
Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n’indica la procedència.
Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix.
Cri Socialiste, Le
(Perpinyà, novembre 1936 – 1949)
Setmanari. Aparegut en substitució de “Le Cri Catalan” i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l’octubre de 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals.
Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre de 1944.
Cri Catalan, Le
(Perpinyà, 1907 – 1936)
Setmanari. Fundat per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil. Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà”. El català només hi servia com a element folklòric expressiu.
A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre Clemenceau.
A partir del 1936 fou succeït per “Le Cri Socialiste”.
Costums de Perpinyà
(Perpinyà, 1300 – 1395)
Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica.
El text és conegut per tres cartularis del segle XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d’una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d’un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196.
Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya.
Córrecs, els
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs, annexa a la catedral de Perpinyà (Sant Joan el Vell), corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar.
El segle XII hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig.
La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del segle XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat.
Coq Catalan, Le
(Perpinyà, 10 març 1917 – 9 agost 1941)
Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de “Le Cri Catalan”.
En esclatar la Segona Guerra Mundial deixà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català.
Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català.
Dades dels Països Catalans 