Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (cult)

Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales

2 Respostes

(Perpinyà, 1835 – )

Publicació. Fundada com a òrgan de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d’acord amb el nom de la societat, dugué fins al 1843 el títol de “Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan).

Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles. D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement.

Des del 1881 hom hi publicà texts en català. Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise, de Pere Vidal i Josep Calmette (1906), i la taula general de matèries (1966).

L’havia precedit el Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a partir del 1820.

Bressola, La

3 Respostes

(Perpinyà, setembre 1976 – )

Associació cultural. Constituïda per tal de fomentar centres docents en català per als nens i nenes de 2 a 6 anys. Practica una pedagogia activa, laica i gratuïta i es finança sobretot amb les aportacions de particulars.

El primer centre fou obert a Perpinyà al setembre de 1976 gràcies al local que cediren Loïs i Violeta Barrière, que n’han estat alhora els màxims promotors i mecenes.

L’associació ha servit de revulsiu i de gresol a tot el moviment de manteniment o de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nord i donà origen, per divisió, a l’associació Arrels.

Enllaç web: la Bressola

Associació Politècnica dels Pirineus Orientals

1 Resposta

(Perpinyà, 1878 – )

Entitat cultural. Fundada per l’enginyer Alexandre Henrion.

Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l’Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presidí l’associació des del 1953.

Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l’àmbit dels Països Catalans.

Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals

2 Respostes

(Perpinyà, 1910 – )

Dipòsit documental del Rosselló, l’Alta Cerdanya i el Conflent. Reunits a partir de la Revolució francesa i organitzats metòdicament a partir del 1910.

Inclou sèries històriques, com la procuració reial de Rosselló i de Cerdanya (845-1660), i administratives (segles XVII i XVIII), diversos arxius municipals, la documentació de la Universitat de Perpinyà, l’arxiu episcopal d’Elna i els arxius dels principals monestirs (del segle IX fins al 1790) de la Catalunya Nord.

Arrels

3 Respostes

(Perpinyà, 1981 – )

Associació cultural. Creada per a la difusió de la cultura i la llengua catalanes. Sorgida arran d’una divisió de la Bressola, pretén la superació d’aquesta fent accions més àmplies.

En aquest sentit ha creat una escola en llengua catalana i Ràdio Arrels, que emet diàriament en català.

Enllaç web: Ràdio Arrels

Aïnes

3 Respostes

(Perpinyà, 1974 – 1978)

Annals del Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (abans Centre Universitari).

És la primera publicació de caire universitari editada únicament en català a Catalunya Nord, de temàtica variada però d’exigència científica dins l’àmbit de les ciències humanes i socials en els Països Catalans.

Castellet, el -Perpinyà-

2 Respostes

(Perpinyà, Rosselló)

Portal principal de les fortificacions de la ciutat. Manat bastir a Guillem Gitard a partir del 1368 per l’infant Joan, governador general de Catalunya.

És de maons vermellosos i consta de dues torres emmerletades. Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona.

Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el féu arranjar i hi afegí (1477-83) el Petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona; hi foren empresonats alguns patriotes catalans i després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674, abans d’ésser torturats i executats.

Durant la Revolució Francesa serví novament de presó, i hom ha suposat que el cos d’un nen trobat aparedat en un calabós és el de Lluís XVII.

Des del 1914 fou arxiu municipal, i des del 1963 acull el Museu d’Arts i Tradicions Populars del Rosselló i de la Cerdanya.