Despoblat.
(Perpinyà, Rosselló, 15 abril 1906 – 7 octubre 1906)
Diari. Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise, n’era director Numa Roustan. Hi col·laboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parés, Deslinières, entre altres.
Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català.
(Perpinyà, Rosselló, 22 abril 1885 – 25 juliol 1886)
Diari radical-socialista. Malgrat que el seu lema fos “Una cançoneta nova, vos la diré”, no publicà res en català. Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d’informació.
En fou gerent J. Sales i s’imprimí als tallers de “Le Républicain”.
Temple principal del bisbat de Perpinyà. Coneguda com a Sant Joan el Nou, s’inicià el 1324, com una església de tres naus, fou represa a partir del 1433 amb nau única, i consagrada el 1509 (com a catedral el 1601, en detriment de la seu d’Elna).
De molt belles proporcions, les voltes reposen damunt els pilars de les capelles que serveixen de contraforts interiors; la portalada és del segle XVIII. A l’interior cal fer esment de la pila baptismal de marbre pre-romànica i de la capella de la Verge de la Magrana, impulsada per Sança de Nàpols, així com de diversos retaules com el neoclàssic de Claudi Ferrat.
La porta romànica del costat sud, en marbre de Ceret, decorada amb un important Crist de Majestat i quatre apostols, es pot relacionar amb l’art de Ramon de Bianya; sortint per la capella de la Magrana, hi ha l’excepcional sala capitular, atribuïda a Guillem Sagrera, i la galeria visible de l’antic claustre-cementiri.
Palau construït el segle XIII a la part alta de la ciutat (capital efectiva del regne de Mallorca entre el 1276 i el 1344). És una de les obres civils medievals més significatives de la ciutat.
Començà cap al 1276, en temps de Jaume II de Mallorca, ha sofert nombroses transformacions i afegits, per tal d’intensificar-ne, sobretot, l’aspecte defensiu.
Les parts més importants del conjunt són la Sala de Mallorca o Saló de Tron, d’estructura similar al Tinell barceloní; l’ampli pati central; la gran torre de l’homenatge, amb les dues capelles reials superposades; els jardins i les llotges, així com les fortificacions de Lluís XIV, portades a terme per Vauban.
(o de la Llavanera) Camp d’aviació, situat al nord-est de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes. La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra. Fins el 1963 fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals.
Des del 1968, en ple funcionament l’aeroport de Girona-Costa Brava, el de Perpinyà recuperà com a primordial la seva funció inicial d’aeroport regional dins l’estat francès, amb dues clienteles bàsiques: la dels negocis i l’administració parisencs i la del turisme de la Salanca i la Marenda (Costa Vermella). La relació principal fora de l’estat francès és amb Londres i, dins els Països Catalans, amb Mallorca.
A partir de l’any 1971 sembla que s’inicià una etapa nova, d’atracció de clientela francesa i de potenciació turística del litoral rossellonès i vallespirà. En conjunt, però, la Llavanera ha estat ultrapassada quant a passatge pels set altres aeroports dels Països Catalans i pràcticament igualada per l’aeròdrom de Reus.
Veure> castell de Perpinyà (palau del segle XIII).
Antic terme, que havia pertangut als templers (comanda d’Orla). El 1317 passà als hospitalers i es mantingué fins al segle XVIII, bé que agregada a la comanda de Cotlliure.
(Perpinyà, 1977 – gener 1988)
Publicació periòdica. Mensual fins al número 25 i bimestral a partir del número següent.
Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de “La Falç”, esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord.
Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans. També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos.
(Perpinyà, 1958 – )
Museu numismàtic. Creat per Josep Puig (1859-1929), home de negocis rossellonès, que llegà la seva extraordinària col·lecció de moneda, i també l’edifici per a estatjar-lo.
És una de les millors col·leccions numismàtiques de Catalunya i són especialment remarcables les sèries romanes, la de moneda catalana i la francesa.
El llegat establia, també, la creació d’un centre per a fomentar la cultura catalana.
Dades dels Països Catalans 