Veure> Àngel Boixader i Roura (periodista i poeta català, 1889-1935).
Boiader i Roura, Àngel *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: periodistes
Barber i Bas, Francesc
(València, 1864 – 1897)
Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.
La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.
Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.
Andrés i Estellés, Vicent
(Burjassot, Horta, 4 setembre 1924 – València, 27 març 1993)
Poeta i periodista. De família humil, féu diversos oficis fins que entrà, becat, a l’Escola Oficial de Periodisme. Redactor i posteriorment director del diari “Las Provincias”. Cal considerar-lo com el primer poeta valencià modern.
Adscrit en part al realisme, va conrear també un tipus de lírica clàssica i metafísica. La presència de la mort, l’amor físic, els temes més humans de la quotidianitat, de vegades amarga, són constants en el seu vast món, on la forma pren sovint un rigorisme precís i contundent.
“Perquè arribarà el dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”
Va publicar Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958), L’amant de tota la vida (1966), Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), Llibre de les meravelles (1971), L’inventari clement (1971), La clau que obrí tots els panys (1971), L’ofici de demà (1972), Recomane tenebres (1973, recull de poesia completa), L’hotel París (1973), Les pedres de l’àmfora (1974 poesia), Hamburbg (1974), Tancat a l’Alter (1975), Antibes, 1960-1971 (1976), Manual de conformitats (1977, poesia), Balanç de mar (1978, poesia), Lletra al pintor valencià Josep Renau (1978), Festes llunyanes (1978), El procés (1978), El corb (1979), Xàtiva (1980), Cant temporal (1980, poesia) La Marina (1981), Les homílies d’Organyà (1981, poesia), Versos per a Jackelei (1983, poesia), Vaixell de vidre (1984, poesia), Ram diürn (1986, poesia).
També ha publicat la novel·la eròtica El coixinet (1988), i amb La parra boja (1988), ha continuat la redacció d’uns volums de memòries encetats a Tractat de les maduixes (1985) i Quadern de Bonaire (1985). Ha continuat la publicació de l’obra poètica completa amb els volums IX i X, respectivament, La lluna de colors (1986) i Sonata d’Isabel (1990). La producció de la seva obra poètica s’ha vist enriquida amb els llibres Odes temporals. La casa de música vora el mar (1989), Puig Antich (1989), Mare de terra (1992) i Mural del País Valencià (publicat pòstumament el 1996) que ha estat enregistrada en disc.
Guanyà els premis Diputació de València 1958, Ausiàs March 1966, la Lletra d’Or i Crítica Serra d’Or 1974, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 1978 i de la Comunitat Valenciana 1984. El 1993 rebé, a títol pòstum, la medalla d’or de belles arts del ministeri de cultura.
Amigues, Juli
(Perpinyà, 10 agost 1829 – París, França, 29 abril 1883)
Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l’assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l’agitació i l’actuació directa.
Conreà també la narració (Joan de l’Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française).
Amengual i Oliver, Jeroni
(Palma de Mallorca, 1880 – 1946)
Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905).
Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres… sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935.
Alzamora i Gomà, Enric
(Palma de Mallorca, 1866 – 1914)
Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina. L’any 1887 fundà el diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària.
Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment del Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona.
Almereyda, Miguel *
Pseudònim del periodista i militant anarquista francès Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés (1883-1917).
Almela i Vives, Francesc
(Vinaròs, Baix Maestrat, 9 novembre 1903 – València, 24 setembre 1967)
Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de “Taula de Lletres Valencianes”.
Poeta postsimbolista, publicà L’espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D’entre els seus treballs d’investigació cal fer esment d’El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965).
Alfonso -varis bio-
Francesc Alfonso (València, 1848 – País Valencià, segle XX) Autor dramàtic i periodista.
Francesc Alfonso (València, 1908 – ? ) Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d’obres per a guitarra d’autors espanyols clàssics.
Joaquim Alfonso (València, 1808 – Madrid, 1860) Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Real Instituto Industrial, i fundà la Real Academia de Ciencias Físicas.
Lluís Alfonso (Palma de Mallorca, 1845 – 1892) Escriptor. Dirigí el diari “La Dinastía”, de Barcelona. És autor d’alguns treballs narratius i biogràfics.
Ximénez i Enrich, Sadurní
(Maó, Menorca, 10 març 1853 – París, França, 25 març 1933)
Periodista i aventurer. Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena (recuerdos cantonales) (1875), Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón… (1875), Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil (1876) i Memoria de la pacificación… (1877).
Corresponsal de “La Academia” de Madrid i després de “Le Petit Parisien” a la guerra russo-turca, intervingué també en la guerra italo-etiòpica de 1894-96. Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca; hi residí uns quants anys, i col·laborà activament en els periòdics més reaccionaris de Peterburg, sobretot en el “Novoje Vremja”. També tingué una actuació destacada a Turquia -hom ha dit que com a agent rus- en la campanya contra el moviment dels “Joves Turcs”.
Amb la Revolució Russa del 1917 perdé les seves propietats, i des de llavors viatjà i residí per tot Europa, amb estades periòdiques a Barcelona. Amic de Francesc Cambó, l’acompanyà en un viatge pel Pròxim Orient, i aquest li subvencionà l’edició de la seva darrera obra coneguda, L’Asie Mineure en ruines (1925).
Home popular al seu temps, Josep Pla li dedicà un dels seus Homenots i F. Cambó pronuncià una conferència sobre la seva vida.
Dades dels Països Catalans 