Arxiu d'etiquetes: partides

Bellisens

(Reus, Baix Camp)

Partida. Situada al sud-est de la ciutat.

Hi ha una bona part de les masies més importants del terme.

Bana, la

(Tírvia, Pallars Sobirà)

Partida i caseriu, a la dreta de la Noguera de Cardós.

Hi passa el camí de Tírvia a Esterri d’Àneu pel coll de la Bana.

Balàfia -Segrià-

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.

La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.

Assut, horta de l’

(Tivenys, Baix Ebre)

Partida i caseriu, situats a la vora esquerra de l’Ebre, prop de l’assut de Xerta, on començà el canal de l’esquerra de l’Ebre.

Fontanet -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, al sud de la ciutat. És terra d’al·luvió, d’una gran fertilitat; hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters (pereres i presseguers); antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya.

Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions.

És regada per l’antiga sèquia de Fontanet, que pren l’aigua a Vilanova de la Barca. És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre.

Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge.

Femosa, la

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.

El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà (les comes de Vinaixa i el barranc del Turull), després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida.

Coll de Mònecs, el

(Ulldemolins, Priorat)

Partida, al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclosos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan segle XII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.

Bovalar, basílica del

(Seròs, Segrià)

Basílica paleocristiana, excavada a la partida del Bovalar, a la riba esquerra del Segre.

És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

La construcció original és del segle IV i perdurà fins al VIII. Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra.

Han estat trobades, al nivell de destrucció, diverses peces litúrgiques de bronze, del segle VII.

Alpicat -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Partida, al límit amb el d’Alpicat. Antic vinyet fins al final del segle XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta.

Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat, construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana (que hi arriba a través de la sèquia del Cap), destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat; hi ha també unes piscines públiques.