Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Rosselló i Miralles, Coloma

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1875 – 1955)

Escriptora. De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i col·laborà a “Feminal” i a “Mercurio” de Barcelona.

Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa -on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador– publicà la interessant Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar (1910) -il·lustrada pel seu fill Elvir Sans-, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915.

Publicà també una única obra literària, Valldemossines (1911), recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques.

Rosselló i Ferrà, Joaquim

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 28 juny 1833 – la Real, Mallorca, 20 desembre 1909)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858. Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri (1864) i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa (1890).

Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca li impel·lí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors, devoció que ell sempre havia fomentat. Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació; allà residí fins al 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el moviment de la congregació.

Del seu vivent fundà també una casa a l’església de Sant Gaietà de Palma de Mallorca. Té incoat un procés de beatificació.

Rosselló i Bordoy, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 27 març 1932 – )

Prehistoriador i arqueòleg. Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i es llicencià en filologia semítica (1955) i història (1960). Director del Museu de Mallorca des del 1963, ha dut a terme una intensa tasca d’excavació i de publicació de materials arqueològics de Mallorca, centrada als períodes preromans i a l’islàmic.

Ha publicat El túmulo escalonado de Son Oms (1963), Excavaciones en Son Oms (1965), Excavaciones en Es Figueral de Son Real (amb J. Camps Coll, 1974), Excavaciones en el abrigo rocoso de Son Matge (amb W. Waldren, 1974), i treballs de síntesi, com Las navetas de Mallorca (1964), La cultura talaiótica en Mallorca (1973), La cerámica árabe en Mallorca (1974), Corpus balear de epigrafía árabe (1975), L’Islam a les Illes Balears (1968), Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca (1978).

En col·laboració amb Antoni Arribas i Miquel Tarradell, el volum primer d’una Història d’Alcúdia (1978) i, conjuntament amb Miquel Barceló, M.A. Carbonero i R. Martí, Les aigües cercades (Els quanāt(s) de l’illa de Mallorca) (1986).

Posteriorment publicà el treball de síntesi El nombre de las cosas en al-Andalus: una propuesta de terminología cerámica (1993) i, en col·laboració amb Antoni Mut i Calafell, La remembrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca (1993).

Des del 1968 fou professor associat de la Universitat de les Illes Balears.

Rosselló, Gabriel Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor i polític. Fou diputat provincial i alcalde de Palma diverses vegades. Traduí Scribe i Lamartine.

Deixà inèdit un volum de poesies, algunes de les quals serien publicades per Jeroni Rosselló i Ribera.

Rossell, Nicolau

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1314 – 1362)

Eclesiàstic dominicà i cardenal. Mestre en teologia. Fou nomenat provincial el 1350. Com a inquisidor general intervingué en diverses causes d’heretgia. El 1356 el papa Innocent IV el féu cardenal.

Escriví diverses obres, com les titulades Romanorum pontificum gesta, De quadruplice jurisdictione Romanae Ecclesiae in regnum utriusque Siciliae, Commentaria de rebus ordinis praedicatorum, Commentaria in Mathaeum i Epistola a Clemente VI scripta.

Rodríguez de Arias y Álvarez, José

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 26 setembre 1761 – Cadis, Andalusia, 26 gener 1852)

Marí de guerra. El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà.

Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada.

Rodríguez, Concepció

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 octubre 1802 – París, França, 1857)

Actriu. Destacà com a intèrpret de primers papers de caràcter dramàtic.

Roca i Simó, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 4 gener 1874 – Madrid, 21 maig 1940)

Arquitecte. Titulat a Madrid el 1904. Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Noveau i acabà conreant l’eclecticisme.

Projectà les cases Casasayas (1908-09) i construí la casa Roca (1908), també a Palma. El 1913 treballà a Almeria. El 1916 projectà el Col·legi Notarial de Balears.

Residí a l’Argentina (1916-19), on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla.

Fou arquitecte d’hisenda i diocesà de Madrid (1927) i de Sòria (1929).

Roca i Seguí, Guillem

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1742 – 1813)

Jurisconsult i poeta satíric. Fou fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Col·legi d’Advocats de Mallorca.

És autor de dos volums de Faules i d’una Rondalla de Rondalles.

Fou el pare de Guillem Roca i Reus.

Roca i Reus, Guillem

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1793 – Ciudad Rodrigo, Castella, 1852)

Escriptor. Fill de Guillem Roca i Seguí, fou advocat i funcionari de l’audiència. Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular.

Home d’idees liberals, tot i que els seus enemics l’acusaren d’haver estat reialista abans de la implantació del règim constitucional, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país. Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix allò que en aquest era pura grolleria per la més desenfrenada obscenitat, encara que la seva sàtira és de més bona qualitat literària i més eficaç.

Publicà en vida el fullet Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’ajuntament de Palma destituïts i encausats en lo any 1846 perque pensaren que devien observar sa Costitució que tots havien jurada.

La seva composició més coneguda i popular és la que les miscel·lànies de l’època recullen sota el títol de Poema satíric contra el vici i mala costum del beure, editada pòstumament a Barcelona (1883) i a Mallorca, a cura del setmanari “La Roqueta” (1887), amb el text mutilat, i a càrrec de J. Martí i Rosselló, amb el text alterat i prolongat de quatre dècimes. El 1973 fou editat de nou a Palma.

Deixà, a més inèdites, unes quantes composicions més, escrites en forma de dècimes, de romanç o de codolada, totes elles extremament punyents i feridores, entre les quals una descripció satírica de la vila d’Algaida i la titulada La Cabronària.