Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Costa i Llobera, Miquel

28 Respostes

(Pollença, Mallorca, 10 març 1854 – Palma de Mallorca, 16 octubre 1922)

Escriptor i eclesiàstic. Féu amistat amb Rubió i Ors i Marià Aguiló, amb els quals obtingué una sòlida formació literària.

El 1885 féu conèixer el primer recull de versos intitulat Poesies, on mostrà la influència dels romàntics francesos i dels espanyols. D’aquesta època és Lo pi de Formentor (1875), en què arribà al punt de superar l’adolescència i d’establir-se en un romanticisme tradicional i històric, com en el poema L’arpa. És en aquesta època quan començà a preocupar-se per l’art com a forma i quan fou influït per Lamartine, Leopardi i Manzoni.

Traslladat a Roma per acabar els estudis eclesiàstics, s’ordenà sacerdot el 1888 i es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana d’aquella ciutat. Fruit d’aquesta estada a Roma és la seva admiració pel món clàssic que predomina en la seva poesia. D’aquesta època són: De l’agra terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903). Contemporàniament aplegà les Poesies (1907).

Per la seva formació clàssica, escriví les Horacianes (1906), que constituïren el seu ideal d’un quart de segle, dins la trajectòria estètica promoguts per Torras i Bages. No s’inclogué en el moviment modernista, sinó en un món interior que donà com a testament espiritual Visions de Palestina (1908) i la versió dels Himnes de Prudenci, publicats pòstumament.

Al marge van quedar Las líricas (1899), escrites en castellà en una època d’incertituds estètiques i lingüístiques. Té importància la conferència donada a l’Ateneu Barcelonès, La forma poètica (1904), on va expressar el seu concepte de la poesia.

Exercint la seva carrera sacerdotal fou nomenat canonge de la catedral de Palma de Mallorca l’any 1909, data a partir de la qual només escriví dues obres piadoses: Sermons panegírics (1916) i Novenari de la Puríssima (1917). Les seves Obres completes es publicaren a Barcelona el 1947.

És, amb el seu amic Joan Alcover, un dels mestres de l’Escola Mallorquina, i a Barcelona es relacionà amb Antoni Rubió i Lluch, Jacint Verdaguer i Jaume Collell.

Fou mestre en Gai Saber, membre de la Real Academia Española i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cortès i Cortès, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1903 – 1967)

Escriptor. Regidor republicà.

Es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L’altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968).

Cortès, Pasqual -escultor-

1 Resposta

(Calataiud, Aragó, 1750 – Palma de Mallorca, 1814)

Escultor. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid, i pensionat per Carles III de Borbó anà a Roma durant divuit anys.

El 1798 es contractat pel cardenal Antoni Despuig i Dameto i s’anà a Mallorca fins el 1801, en que tornà a Madrid. Amb l’arribada de Josep Bonaparte retornà a Palma.

Destacà com a realitzador d’imatges religioses.

Cortès, Marià

Deixa un comentari

(Mallorca, 1777 – Palma de Mallorca, 1835)

Botànic. Frare cartoixà.

És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820).

Correger, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIV – 1408)

Filòsof i teòleg. Destacat defensor de la tradició tomista.

Dominicà (1347), ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca.

Fou inquisidor de Mallorca (1379) durant el Cisma d’Occident.

Cook, William Edwards

1 Resposta

(Desmoines, Iowa, EUA, 31 agost 1881 – Palma de Mallorca, 10 novembre 1959)

Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana.

Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior.

Conrado i de Berard, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1799 – 1866)

Historiador. Fou un dels fundadors de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears.

Compilà una miscel·lània d’història i d’arqueologia de Mallorca, i redactà uns interessants Apuntes cronológicos, que van del 1808 al 1865, publicats el 1945.

El 1854 fou creat marquès de la Fontsanta de Palma.

Comas i Barceló, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1952 – 20 octubre 2020)

Periodista. Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981. D’ençà del 1972 es dedicà al periodisme.

Comença col·laborant en el diari “La Última Hora”, del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament. Poc temps després, ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt. L’any 1984 en fou nomenat director.

Sota la seva direcció, el diari creà diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana Brisas, i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos. etc.

Colomines, Llucià

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XV – Palma de Mallorca, 1460)

Escriptor. Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva. Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca.

Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d’intitulat De casu et fortuna, i epigrames a les seves obres. Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n’escriví una breu biografia.

És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius.

Colomar i Moyà, Miquel Àngel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 8 octubre 1903 – 7 octubre 1970)

Periodista. Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari. Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló i Porcel. Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora”.

Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina, peninsular i estrangera. La guerra civil el marginà.

Publicà Archie Gittes (1947) i Tito Cittadini (1956).