Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Dameto i Despuig, Francesc Xavier

(Palma de Mallorca, 24 març 1748 – 8 març 1828)

Militar. Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill d’Antoni Dameto i Dameto.

Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95). El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la Guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca. Arribà a mariscal de camp (1815).

Fou el pare d’Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura.

Dameto i Dameto, Antoni

(Palma de Mallorca, 8 febrer 1723 – 14 maig 1805)

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores (mort el 1749), marquès consort de Bellpuig.

El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca; ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa; el 1794 fou ascendit a brigadier.

Retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Mèdito-pràctica Balear. Fou ascendit a mariscal de camp.

Fou el pare de Francesc Xavier Dameto i Despuig.

Dameto i Cotoner, Joan

(Palma de Mallorca, 1554 – 1633)

Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús (1602) i exercí com a professor a Catalunya i Aragó. Deixà l’orde el 1614 i tornà a Mallorca, on fou nomenat cronista general (1631).

Escriví una Historia general del reino de Mallorca, en dos volums, tot i que només se’n publicà el primer (1632), ja que el segon es va perdre. Fou continuada per Vicenç Mut i Jeroni Agustí Alemany.

Cresques, Abraham

(Palma de Mallorca, 11 juliol 1325 – març 1387)

Cartògraf. Pare i mestre del famós cartògraf Jafudà Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració.

Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

Crespí i Salom, Andreu

(Palma de Mallorca, 26 desembre 1896 – 20 febrer 1982)

Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l’Associació Catalana d’Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica.

El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l’assemblea de discussió del Projecte d’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat.

Crespí, Joan -agermanat-

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 16 octubre 1521)

Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals.

Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s’havia fet fort el sotsdelegat del virrei, Joan de Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats.

La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta.

Cotoner i Sureda-Vivot, Miquel

(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)

Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.

Fou el fundador de l’única línia avui existent.

El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807)  Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:

  • Josep Cotoner i Salas  (Palma de Mallorca, 1807 – segle XIX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d’inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l’altar major de l’església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

Cotoner i Sureda-Vivot, Marc Antoni

(Palma de Mallorca, 15 novembre 1665 – 5 abril 1749)

Filipista. Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa.

Obtingué el títol de primer marquès d’Ariany (1717) i fou regidor degà del primer ajuntament borbònic de Palma de Mallorca.

Fou l’avi de Maria Teresa Cotoner i Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Dama. Es casà amb Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.

Cotoner i d’Olesa -germans-

Eren fills de Marc Antoni Cotoner i de Sant Martí, i germans, també, de Nicolau i de Rafael Cotoner i d’Olesa.

Bernat Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d’Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunicat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

Marc Antoni Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, vers 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

Miquel Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII)  Comanador de Sant Joan.

Francesc Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1687)  Cavaller de Sant Jaume de l’Espada. Fou el pare de Miquel i Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot.

Costa i Rada, Dídac Jeroni

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1691)

Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659.

A les seves obres s’ocupà preferentment de qüestions de dret foral.