(Manacor, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca ?, 1639)
Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca. A Palma de Mallorca millorà la casa d’educació d’òrfenes (1629) i fundà el col·legi de la Sapiència (1633).
Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio B.V. Mariae Sapientiae observandae (publicades el 1834).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1812)
Escriptor. Beneficiat de la seu de Mallorca. Traduí al castellà Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa (1838) i altres obres llatines.
Escriví poemes lírics i goigs, però es destaquen sobretot les seves composicions satíriques. Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia (1791) i Carta del maestro a su discípulo (1802).
(Inca, Mallorca, 1709 – Palma de Mallorca, 1772)
Religiós observant. Fou catedràtic de prima a la Universitat de Cervera i de teologia moral a la de Palma.
És autor de l’obra Opúsculos morales y materias predicables, en sis volums.
(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1558)
Prelat. Era frare carmelità. Ocupà càrrecs dins l’orde. El 1537 fou nomenat bisbe titular de Cristòpolis. Tingué fama de bon orador.
Deixà diverses obres religioses escrites en llatí.
(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)
Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.
És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.
Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).
(Selva de Mallorca, Mallorca, 1886 – Palma de Mallorca, 1975)
Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres, professor de l’Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca i acadèmic corresponent a l’Academia de Historia.
Ordenà els arxius municipals de les Balears i en publicà catàlegs, acompanyats de notícies històriques locals.
De la seva producció destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca (1973).
(Palma de Mallorca, 1736 – 1818)
Frare franciscà. Fou afeccionat a la pintura.
Deixà treballs d’història religiosa i poesies en llengua catalana.
(Palma de Mallorca, 1751 – 1823)
Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se’n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.
Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.
(Binissalem, Mallorca, 25 març 1858 – Palma de Mallorca, 15 març 1928)
Historiador. Va ésser catedràtic a Santander i a Palma de Mallorca, i pertanyia a les acadèmies de San Fernando i de la Historia de Madrid.
Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, fundà el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1917 en fou elegit president; dirigí les excavacions de Pollentia. Col·laborà a la “Revista de Archivos y Bibliotecas”.
És autor d’articles sobre història i literatura balears i d’estudis i edicions crítiques de textos catalans medievals, com Llibre de savis i filòsofs de Jafudà Bonsenyor (1889), Bernardo Descoll es el autor de la Crónica de Pedro IV (1903), Estudis sobre el cançoner dels comtes d’Urgell (1907) i Llibre de Saviesa de Jaume I (1907).
Fou el pare de Joan Llabrés i Bernal.
(Manacor, Mallorca, 15 gener 1930 – Palma de Mallorca, 27 març 1983)
Pintor paisatgista. Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures.
Estilísticament és de tendència abstracta, dins una nova figuració de formes cubistes. La gamma de color és austera (hi predominen els negres, els sienes i els blancs).
A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA.
Dades dels Països Catalans 