(Palma de Mallorca, 4 setembre 1664 – 18 gener 1735)
Religiosa augustiniana. Coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva.
Pel seu do de discerniment hom la consulta davant tota mena de situacions i dificultats.
Té incoat el procés de beatificació.
(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)
Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.
Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.
Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a “La Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).
(Palma de Mallorca, 4 juny 1842 – 29 març 1907)
Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura, i de Bartomeu, Francesc i Miquel.
Poeta i narrador, entre l’obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit Aiguaforts (1892), publicades periòdicament a “L’Ignorància” i a “La Roqueta”, en els quals pintà de manera magistral la classe mitjana i menestral de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.
(Palma de Mallorca, 1798 – 1862)
Escultor. Es formà a Madrid.
És autor, a Palma de Mallorca, de les quatre esfinxs-lleones (1833) del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer (1843), conservada des del 1914 al Museu Marítim.
(Palma de Mallorca, 4 maig 1847 – 19 maig 1913)
Cantant. El 1869 debutà al Teatre Principal de Palma de Mallorca amb Linda di Chamonnix, de Donizetti. A partir del 1871 adoptà el pseudònim de Francesc Uetam.
Després d’actuar arreu dels Països Catalans, es presentà al Teatre Imperial de Petersburg (1877) on tingué el seu llançament internacional. Es retirà el 1903.
(Cuba, segle XIX – Palma de Mallorca, segle XX)
(o Matheu) Polític i periodista republicà. Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana.
Participà en l’organització del Partit Federal a Inca (1868-70). Fundà la Unió Obrera Balear (1881-86), de tendència republicana i mutualista, i dirigí el seu òrgan de premsa (1882-86). Relacionat amb la francmaçoneria, fou combatut pels catòlics integristes de l’illa.
Impulsà un moviment feminista mallorquí. Fundà “La Voz del Pueblo” (1893) en un intent de revifar l’antiga Unió Obrera Balear.
(Felanitx, Mallorca, 1902 – Palma de Mallorca, 11 febrer 1950)
Biòleg, pedagog i lul·lista. Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940. S’especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves.
De les seves obres es destaca Introducción al estudio del pláncton marino (1950), en col·laboració amb Ramon Margalef.
Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca; desplegà una tasca important de divulgació científica en col·legis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència.
(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)
Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.
Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.
Foren germans seus:
Melcior Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1870 – 1953) Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.
Mercè Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1894 – 1981) Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.
(Palma de Mallorca, 3 gener 1842 – 7 abril 1900)
Músic. Professor de música i d’ensenyament primari, fou també mestre de capella de l’església de Sant Nicolau des del 1858.
És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all’antico.
Fou també autor d’obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.
Fou el pare de Melcior, Josep i Mercè Massot i Planes.
