(Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 2 desembre 1627)
Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general.
Escriví biografies d’homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.
(Maó, Menorca, 1591 – Palma de Mallorca, 27 maig 1688)
Lul·lista i franciscà. Lector de teologia als convents de Roma i de Palma de Mallorca, a l’Estudi General de la qual ensenyà filosofia lul·liana.
Publicà l’edició crítica de l’Ars Generalis ultima (1645) i de l’Ars brevis (1669). Traduí texts catalans de Ramon Llull al castellà, avui perduts. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673).
(Palma de Mallorca, 20 desembre 1919 – 1996)
Pintor. Autodidacte, és el fundador del Grup d’Aquarel·listes de les Balears. Pintà fonamentalment paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids.
Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Palma de Mallorca, 1625)
Frare agustí. Professà a València el 1585. Fou definidor de la província d’Aragó i prior dels convents de València i Mallorca.
És autor de biografies de figures del seu orde.
(Palma de Mallorca, 1654 – 1732)
Erudit carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General Lul·lià, on introduí la filosofia de Roger Bacon.
Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits.
(Palma de Mallorca, 1761 – 1793)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1777. Tingué prestigi com a predicador.
Deixà escrits sermons i poesies.
(Inca, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, 1566)
Jurista. Fill de Tomàs de Malferit. Jurat en cap de Mallorca (1536, 1543, 1558).
Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum, publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán.
Es conserva la seva correspondència amb l’inquisidor Nicolau Montanyans.
(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)
Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.
És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).
(País Valencià ?, segle XVI – Palma de Mallorca, 1581)
(o Llopis) Pintor. Actiu a Mallorca. Es formà a València en el moment en què s’introduí el Renaixement.
És autor del retaule major de l’obreria de l’església parroquial de Santa Eulària (1548) i de part del de Montuïri, el qual acabà el seu fill Mateu. El seu estil mostra una millor comprensió del Renaixement.
Fou el pare de Mateu (II) Lopes (Montuïri, Mallorca, 1549 – Mallorca, segle XVI) Pintor. Acabà el retaule major del seu pare a l’església de Montuïri. Pintà una Anunciació (1590) per al convent de Santa Clara.
(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, segle XVI)
Notari. Descendia de la família del beat i escriptor homònim. S’establí a la capital mallorquina. Fou conseller del regne de Mallorca.
Conreà la poesia. Fou escrivà del concurs poètic celebrat el 1502 en honor del seu il·lustre avantpassat.
Era pare d’Antoni Llull i Cases (Palma de Mallorca, 1510 – Besançon, França, 1582) Eclesiàstic. Preceptor dels fills dels senyors de Baume, esdevingué vicari general de Besançon, en ésser-ne nomenat arquebisbe un d’ells. Deixà diversos manuals de retòrica i part d’una correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres personalitats.
Dades dels Països Catalans 