(València, 1699 – Palma de Mallorca, 1766)
Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1717. Fou rector i canceller de la universitat de Gandia.
És autor de volums de sermons i d’unes Oraciones fúnebres.
(Campos, Mallorca, 11 abril 1939 – Palma de Mallorca, 28 febrer 2016)
Escriptor i polític. Ha publicat diversos reculls sobre l’obra de Miquel dels Sants Oliver i l’obra Literatura i societat de la Mallorca de la postguerra (1971).
De caràcter polític són els treballs El mallorquinisme polític (1840-1936) (1975), signat amb el pseudònim d’Anselm Llull, Els mallorquins i la modernitat (1981) i El nacionalisme de la nostra terra (1988).
Com a polític participà en la fundació del PSC-Congrés i després formà part de la federació balear del PSOE, pel qual fou senador (1979-82) i diputat a les corts (1982-86). Abandonà el PSOE el 1986 i fundà el partit Unió Balear.
(Felanitx, Mallorca, 15 febrer 1914 – Palma de Mallorca, 8 desembre 1996)
Metge psiquiatre i escriptor. Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma. Col·laborador de revistes mèdiques, ha estudiat, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull.
Ha publicat diversos llibres de versos, alguns dels quals en català, i obres de divulgació científica. Li ha estat concedida la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1826 – 1893)
Pintor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Palma i de Barcelona.
Excel·lí en el retrat i en els temes d’inspiració religiosa.
(Felanitx, Mallorca, 2 març 1790 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1852)
Teòleg i escriptor. Publicà discursos religiosos i una Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx… (1844), i traduí diverses obres d’història del francès al castellà.
Deixà manuscrites dues peces teatrals en català, Pastorells al naixement i Josep venut per sos germans.
(Felanitx, Mallorca, 1737 – Palma de Mallorca, 1809)
Frare agustí. Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de prior, que ocupà dues vegades, el d’examinador sinodal i el de vicari provincial.
És autor d’obres religioses.
(Palma de Mallorca, 3 abril 1675 – 27 novembre 1747)
Pintor. Es formà a Roma, a Venècia i a Bolonya. Retornà a Mallorca l’any 1710, però poc després s’establí a Venècia, des d’on passà a Colònia com a pintor de l’elector Climent August i de l’emperador Maximilià II Manuel de Baviera.
Pintor famós a la seva època, el seu estil evolucionà des d’un barroc academicista al rococó, d’influència europea. Deixà un nombre important d’obres a l’illa de Mallorca, com ara La Mare de Déu amb els Pares de l’Església, el fris de Les quatre estacions de l’any o la capella de La Puríssima de la seu.
(Capdepera, Mallorca, 25 setembre 1908 – Palma de Mallorca, 26 abril 1999)
Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal.
Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc.
Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització.
(Palma de Mallorca, 7 juliol 1916 – 26 maig 1997)
Autor teatral. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha conreat un teatre de caràcter regional, al qual ha incorporat el món de l’aristocràcia mallorquina contraposada als nous corrents del món actual.
Ha estrenat nombroses obres, de les quals cal destacar Can miraprim (1953) i Dilluns de festa major (1956).
(Felanitx, Mallorca, 1608 – Palma de Mallorca, 1666)
Frare dominicà. Fou procurador general de l’orde a la província de San Antonio, en territoris de Nueva Granada (Amèrica). El 1647 negocià la concessió del cardenalat a Antoni de Cardona.
Fou canceller i jutge de competències de Mallorca, per nomenament del rei Felip IV. Escriví treballs històrics relatius a l’orde de Predicadors.
