Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Massanet i Beltran, Jeroni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1872 – 31 desembre 1934)

Polític i advocat. El 1914 fundà la societat Foment de Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas. Presidí el Foment en diverses ocasions, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal.

Polemista brillant, el moviment cívic que volgué impulsar es resentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques.

És autor de La reforma constitucional. Lo que se intenta y lo que debería hacerse (1929), on es mostra partidari de la descentralització administrativa, la puresa del sufragi i la llibertat d’expressió.

Mascaró i Pasarius, Josep

2 Respostes

(Alaior, Menorca, 13 novembre 1923 – Palma de Mallorca, 11 maig 1996)

Cartògraf i arqueòleg. Autor dels mapes generals de Menorca (1947-51) i de Mallorca (1952-62).

Ha publicat nombroses treballs sobre arqueologia, entre altres, Els monuments megalítics de l’illa de Menorca (1958), Prehistoria de las Baleares (1968), Geografía e historia de Menorca (1979) i Prehistoria de Menorca (1980).

Amb la col·laboració dels erudits locals publicà també Corpus de toponimia de Mallorca (1962-67) i Historia de Mallorca (1970-75).

Enllaç web: Josep Mascaró Pasarius

Mas i Bauzà, Joan

Deixa un comentari

(Deià, Mallorca, 8 febrer 1930 – Palma de Mallorca, 19 agost 1992)

Escriptor. Autor d’obres de teatre popular com ara Sa padrina (1953), En Tià Taleca (1955), El món per un forat (1961) i Un senyor damunt un ruc (1963).

Posteriorment, escriví obres de més modernitat, tant en la intenció com en el llenguatge teatral emprat: Escàndol a Camp de Mar (1966, premi Ciutat de Palma), la segona edició, modificada, d’El món per un forat (1974), Una dona és per a un rei (1975) i Molta feina i pocs doblers (1981), entre d’altres.

Martorell, Josep -pintor-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1753)

Pintor. És autor de bon nombre de teles d’inspiració religiosa, de mides grans, per a l’església de Santa Maria del Camí, així com per a la capella de Sant Ramon de l’església de la Mercè, de Palma de Mallorca, on fou enterrat.

Martínez i Ferrando, Daniel

4 Respostes

(València, 8 octubre 1888 – Palma de Mallorca, 8 gener 1953)

Escriptor. Germà d’Eduard i de Jesús Ernest. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges.

Poeta de la terra, publicà La cançó de l’isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l’Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l’assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina.

Col·laborà a “Terra Valenciana”, “Pàtria Nova” i “D’Ací i d’Allà”, entre d’altres.

Martí i Ximenis, Lluís

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1856 – 1922)

Dirigent republicà. Fou redactor en cap del diari “La Unión Republicana” (1896-1904).

Regidor a partir del 1899, col·laborà amb els socialistes, malgrat les difícils relacions entre aquests i els republicans radicals i reformistes.

Favorable al catalanisme, organitzà (1917) el Bloc Assembleista de Mallorca i s’uní al regionalisme mallorquí.

Martí i Rosselló, Jordi

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1891 – 1973)

Escriptor, conegut com Es Mascle Ros. Sabater i fonedor d’ofici, col·laborà a “El Obrero Balear”, “Pu-put” i “Sa Llonja” i fundà i dirigí el setmanari “Foch y Fum” (1918-36). La seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona (1919).

Escriví una gran quantitat de monòlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de gran èxit entre les classes populars: Huelga de bugaderes, Mestre Tià Trobiguera, Un botifarra, Tenorio mallorquí, Es picarol de na Joanaina (1928, basada en La campana de l’Almudaina, de Palou i Coll), etc.

Martí i Miquel, Mateu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 16 octubre 1889 – 29 juliol 1936)

Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de “Cultura Obrera”).

Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí “Sotana Roja” (1931).

Fou afusellat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.

Marroig i Vicens, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1872 – 1922)

Anarco-sindicalista. Dirigent de la Federació Local de Societats Obreres (des del 1901) i vocal de la Junta Local de Reformes Socials (1900-03). Introduí el corrent anarcosindicalista a Inca (1909-10).

S’adherí a l’entesa amb els socialistes i organitzà la Federació de Societats Obreres de la casa del poble (1918). Màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims.

Col·laborador de “Cultura Obrera” (1919-22).

Marquès i Garcia, Pere Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 20 maig 1843 – 25 febrer 1918)

Compositor. Cursà els estudis musicals a Mallorca i amplià els seus coneixements a París. Ingressà al conservatori de la capital francesa l’any 1861, estudià amb L. Massart i F. Bazin i rebé consells d’instrumentació d’Hèctor Berlioz. L’any 1867 anà a Madrid, on residí molts anys.

Compongué cinc simfonies, d’una gran qualitat (1869, 1870, 1876, 1878, 1880) i fou considerat el millor simfonista de la seva època a Espanya. Hàbil melodista, obtingué una gran popularitat com a autor de sarsueles.