(Palència, Castella, 1900 – Palma de Mallorca, 1975)
Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres.
Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del segle XIX Noticias y relaciones históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Metge. Exercí alguns anys a Mèxic. Fou vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Palma.
És autor de diverses obres professionals.
(Sencelles, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1826)
Escultor. Féu moltes imatges per a les esglésies mallorquines.
(Palma de Mallorca, 1879 – 1975)
Polític republicà. De jove milità uns quants anys en el partit socialista, però a partir del 1910 organitzà la Joventut Republicana Radical i fundà “La Voz del Pueblo” (1913-19).
Tingué un paper destacat en la creació del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca el 1913. A partir del 1918 figurà en la direcció del Partit Republicà Federal, que contribuí a reorganitzar, i en fou president durant els anys 1930-31.
Diputat a corts els anys 1931-36 i alineat amb Lerroux, fou també president de la diputació de València (1932).
(So N’Armadans, Mallorca, 16 desembre 1926 – Palma de Mallorca, 11 novembre 2014)
Pintora i escriptora. La seva obra, que signa amb el nom de Caty Juan, es caracteritza per la utilització de contorns perfilats i d’una coloració plana; és un bon exemple de la neofiguració mallorquina. Entre altres llocs, ha exposat individualment a les Balears, a París i a Barcelona.
Com a escriptora publicà novel·les en castellà i col·laboracions a la premsa, sobretot sobre gastronomia, tema del que va escriure Cocina balear. Las cuatro estaciones (1985, traduït a cinc idiomes), Repostería balear (1987) i Entrar a la cuina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (1989).
Antoni Joan (País Valencià, segle XV) Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.
Antoni Joan (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652) Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.
Francesc Joan (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI) Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.
Joaquim Joan (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII) Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.
Miquel Joan (País Valencià, segle XVI) Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.
Pere Joan (Catalunya, segle XV) Brodador. Era establert a Barcelona.
(Pollença, Mallorca, 6 agost 1837 – Palma de Mallorca, 21 desembre 1922)
Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca.
En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe de Mallorca Miquel Salvà de reorganitzar l’antic col·legi de la Puresa, i poc després l’encàrrec de la diputació d’organitzar en el mateix col·legi l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba.
En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.
(Montevideo, Uruguai, 22 novembre 1879 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1937)
Dirigent socialista. Advocat, anà a París, on rebé la influència de Jean Jaurès i de tornada a Mallorca aviat trencà amb el partit liberal -que el 1909 l’havia fet regidor de Palma de Mallorca- i s’apropà als socialistes, en especial a Llorenç Bisbal. No ingressà, tanmateix, en el partit fins al 1919.
Prietista, s’oposà a la col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1931 fou elegit diputat a corts. Posteriorment, vençut en les eleccions del novembre de 1933, figurà en la comissió executiva de la Federació Socialista Balear.
Detingut el juliol de 1936, fou afusellat per les autoritats franquistes.
El seu socialisme humanista anà acompanyat d’un constant pancatalanisme que el dugué a donar suport a les posicions de Gabriel Alomar entorn de l’estatut d’autonomia de les Illes.
Fou autor d’Impresiones de un constituyente (1933) i de La insurrección de octubre. Cataluña, Asturias, Baleares (1935). Col·laborà en els periòdics “La Última Hora”, “El Día”, “El Obrero Balear”, de Palma de Mallorca, i en “Justícia Social”, de Maó.
(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)
Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.
El seu germà fou Antoni Jaume i Garau (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885) Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1764 – Palma de Mallorca, 1844)
Eclesiàstic, doctor en teologia. Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors.
És autor d’un memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol.
Dades dels Països Catalans 