(Palma de Mallorca, 1981 – )
Institució museística, creada gràcies a un acord entre l’ajuntament i els hereus del pintor Joan Miró i Ferrà.
Es tracta d’un museu (inaugurat el 1992), situat en un edifici de Rafael Moneo, amb una col·lecció permanent d’obra mironiana i exposicions temporals d’altres artistes.
Enllaç web: Miró Mallorca
(Palma de Mallorca, 30 desembre 1988 – )
Fundació. Creada per Gabriel Cañellas i Fonts, que en fou el president des de la seva creació. Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears.
Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia (Mallorca), i Torralba, a Alaior (Menorca), on hi ha un important conjunt talaiòtic.
La seva seu és a son Pax, a Palma. Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears.
Enllaç web: Fundació Illes Balears
(Palma de Mallorca, 1987 – )
Fundació cultural. Creada pels professors, intel·lectuals i polítics nacionalistes Sebastià Serra, Damià Pons i Mateu Morro. El seu objectiu és el foment de la cultura pròpia de Mallorca.
L’activitat és dirigeix a la publicació de llibres, creació de fòrums de debat, cicles de conferències, etc. Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara (1987) o Cabrera Parc Natural (1990), i edità publicacions periòdiques d’anàlisi i reflexió teòrica, i reculls d’articles de pensament i d’actualitat.
Des de la seva fundació en fou el primer president Sebastià Serra i Busquets.
Enllaç web: Fundació Emili Darder
(Palma de Mallorca, juliol 1914 – 1936)
Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política.
S’inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera.
Tingué com a òrgan de premsa “La Vanguardia Balear”, i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.
(Palma de Mallorca, 1918 – 1936)
Setmanari bilingüe, humorístic, satíric i anticlerical. Fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló). Aconseguí una gran popularitat a Mallorca.
En el període de la Dictadura de Primo de Rivera hagué de canviar de nom diverses vegades: “Pitos y Flautas” (gener-desembre 1928), “Cultura” (gener-desembre 1929) i “Copeo” (gener-desembre 1930).
(Palma de Mallorca, gener 1844 – fi 1844)
Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador.
Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.
Hi col·laboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer.
(Palma de Mallorca, 1957 – )
Revista quadrimestral. Editada per la Maioricensis Schola Lullistica, dirigida per Sebastià Garcias i Palou.
Admet articles de tema medieval, en qualsevol llengua europea. Fonamentalment, però, publica treballs relacionats amb Ramon Llull i amb la història del lul·lisme.
Conté bibliografia i crònica lul·lística.
(Palma de Mallorca, 1951 – )
Institució creada per a contribuir a restaurar els estudis universitaris i fomentar la cultura a Mallorca.
El mateix any de la seva creació inicià els primers cursos de filosofia i lletres i dret, suprimits el 1957 per dificultats econòmiques. L’any 1959 fou creada la càtedra Ramon Llull amb seu en aquest centre.
Des del 1967 fins al 1973 promogué i acollí l’establiment d’una delegació de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, així com les escoles de turisme, assistents socials i diverses entitats culturals.
Ha creat un Institut de Llengües Modernes, ha organitzat cursos de castellà per a estrangers i ha patrocinat la celebració d’un gran nombre d’actes culturals i unes quantes publicacions. En conjunt, ha assolit un pes molt notable dins la vida cultural mallorquina.
Des de l’any 1977 organitzà els Cursos d’Estiu de Català a Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1483 – 1842)
Centre d’ensenyament superior. Va ésser fundat per privilegi reial de Ferran II el Catòlic, amb els mateixos drets i honors que el de Lleida, gràcies als legats testamentaris d’Agnès de Pacs i de Beatriu de Pinós.
Les seves primeres dècades de vida són també les més pròsperes, tant per la importància dels mestres (Desclapers, Cabaspre, Nicolau de Pax) com per la irradiació (el darrer esmentat trasplantà el lul·lisme a la universitat d’Alcalá de Henares).
Agrupava l’Escola Major d’Arts i la càtedra de filosofia lul·liana, i inclogué a més a més les facultats de filosofia, teologia, retòrica, cirurgia i lleis. El 1673, en virtut de Butlla Pontificia, l’Estudi és convertit de fet en Universitat (Universitat Lul·liana de Mallorca).
Malgrat que, segons embla, sortí d’ambient lul·lista, la primera impugnació espanyola contra Luter (obra, dissortadament perduda), el lul·lisme hagué de sofrir les conseqüències de la girada tridentina cap a l’ortodòxia tomista, i per això, durant els segles XVII i XVIII, l’Estudi i la seva successora, la Universitat de Mallorca, hagueren de sostenir la gran controvèrsia amb l’antilul·lisme dels dominics, a fi de defensar l’ortodòxia de les doctrines de Ramon Llull.
L’obra on es sintetitza el resultat de la controvèrsia són les Vindiciae Lul·lianae, d’Antoni Raimon Pasqual (Avinyó, 1778).
(Palma de Mallorca, 1844 – 1845)
Periòdic en castellà. Redactat per Jaume Rullan i Muntaner. Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger.
Pere d’A. Peña i Marià Aguiló, entre d’altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n’hi traduí de lord Byron.
Dades dels Països Catalans 