(Palma de Mallorca, 28 febrer 1855 – 31 desembre 1873)
Periòdic republicà en castellà. El seu primer director fou Joaquim Fiol.
En la segona època, dirigit per Miquel Quetglas i Bauzà, fou òrgan del partit republicà federal de les Illes. Josep Valls i Joaquim Quetglas en foren col·laboradors regulars.
No s’alineà a favor dels federals intransigents i aquests feren aparèixer, el 1873, el periòdic denominat “El Cantón Balear”.
(Palma de Mallorca, 25 octubre 1835 – 1900)
Institució d’ensenyament mitjà. La Junta Revolucionària de Mallorca convertí l’Institut en Universitat Literària de Mallorca (23 octubre 1840).
Espartero (10 agost 1842), al mateix temps que suprimí la Universitat de Cervera, convertí novament aquest centre en Institut.
Per aquest institut han passat una bona part dels intel·lectuals mallorquins.
(Palma de Mallorca, 1880 – 1887)
Centre d’ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d’ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàssar.
La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d’acord amb l’ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta.
Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada.
(Palma de Mallorca, 1934 – 1975)
Col·lecció de llibres d’autors balears o sobre temes balears. Iniciada per Francesc de B. Moll, nucli -juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover– de l’Editorial Moll, amb el parèntesi d’inactivitat del 1938 al 1940.
Acull tota mena d’autors i de gèneres, en un to més aviat divulgador i en volums no gaire llargs. Ha publicat més de 150 de títols.
És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa.
(Palma de Mallorca, 21 juny 1879 – 25 juliol 1885)
Publicació setmanal en català, satírica i literària. Els seus primers directors foren Mateu Obrador i Bennàssar i Pere d’A. Penya.
Aconseguí de reunir col·laboracions de literats importants i assolí una notable popularitat.
Amb el mateix títol tornà a publicar-se el 1892 i els anys 1918-21.
(Palma de Mallorca, abril 1910 – 1913)
Setmanari republicà. Fundat i dirigit per Domènec Móra.
Cercà una entesa amb el socialisme, bé que posteriorment passà a defensar el reformisme de Melquíades Álvarez.
(Palma de Mallorca, 23 juliol 1881 – 16 desembre 1882)
Setmanari. Dirigit per Joan Oliver i Femenia, defensà les idees republicanes federals. De caire anticlerical, intentà d’arribar als obrers.
Fou denunciat i suspès (1882). Tornà a aparèixer dirigit per Benet Pons i Fàbregues, fins que fou definitivament prohibit, després d’haver editat 68 números.
(Palma de Mallorca, 9 gener 1978 – )
(GDEM) Associació educativa. Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l’esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d’esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d’estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l’infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d’aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l’orientació de l’educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d’esplai.
L’associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l’àmbit de la formació en el temps lliure.
(Palma de Mallorca, 1948 – 1949)
Grup de pintors. Presentat per Robert Graves, Miquel Àngel Colomar i Joan Bonet i Gelabert.
N’eren components els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater.
Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves.
(Palma de Mallorca, 1985 – )
Grup de reflexió, estudi i anàlisi. Creat per Climent Grau i Arbona, el qual en fou el president des de la seva fundació.
Els seus objectius són quatre: reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català; valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana; investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, la llengua i la cultura catalanes.
Organitza diverses activitats al llarg de l’any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies; destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc (Mallorca), on durant tres dies se celebra el Seminari d’Estudi i Formació Blanquerna, amb assistència de ponents i participants d’arreu dels Països Catalans.
Dades dels Països Catalans 