(Palma de Mallorca, 2 juny 1953 – )
Diari. Aparegut com a resultat de la fusió de “La Almudaina” i el “Correo de Mallorca”.
Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins al 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió.
És de destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes Balears i la inserció d’articles en català.
(Palma de Mallorca, 1900 – 1907)
Diari en castellà. Fundat per la mitra per suplir la desaparició d’“El Áncora”.
Fou substituït per “La Gazeta de Mallorca” (1907-10), predecessora del “Correo de Mallorca”.
(Palma de Mallorca, 23 agost 1812 – 30 abril 1813)
Periòdic publicat pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà. Aparegué de manera irregular.
En un mallorquí col·loquial i dialectal, del qual féu l’apologia, s’erigí en defensor de l’absolutisme a les Illes.
(Palma de Mallorca, 1 maig 1996 – )
Primer diari publicat a les Illes Balears íntegrament en català des del 1939. Té l’origen en el diari “Baleares”.
Pertany al grup Serra, que edita també el diari “La Última Hora”. Dirigit per Miquel Serra.
És un diari d’informació general, i prestà una especial atenció a l’àmbit illenc.
A partir del 2013 es convertí en diari electrònic.
Enllaç web: Diari de Balears (dBalears)
(Palma de Mallorca, 22 setembre 1981 – 1993)
Diari fundat a partir de l’empresa Rey Sol SA finançada per Gabriel Barceló i la Banca Abel Matutes.
El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16.000 exemplars.
L’any 1993 fou absorbit pel “Mundo” i passà a anomenar-se “El Mundo-El Día de Baleares”.
(Palma de Mallorca, 31 maig 1921 – 13 juny 1939)
Diari en castellà. Les seves instal·lacions foren comprades per la Delegación Nacional de Prensa de Falange Española per tal d’editar “Baleares”.
Propietat de Joan March i Ordinas, fou primerament representant d’un moderat liberalisme; després, amb la II República, anà passant a defensar postures de major conservadurisme. El primer director fou Joan Estelrich.
Publicà nombroses col·laboracions en català i significà dintre del periodisme insular un notable intent de renovació. Tingué destacats col·laboradors.
(Palma de Mallorca, 16 agost 1919 – 10 juliol 1936)
Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.
Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny de 1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre de 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional.
Suspesa la publicació pel juliol de 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 fins al seu tancament.
(Palma de Mallorca, 1881 – 1884)
Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.
Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894).
Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars.
(Palma de Mallorca, 1965 – )
Empresa editorial. Fundada per Miquel Ferrer i Sureda, fill d’Andreu Ferrer i Ginard.
Entre el 1965 i el 1979, l’editorial publicà llibres de temàtica general i també la revista “Cort”, a més de gestionar-ne la impremta. a partir del 1979 impulsà una nova orientació editorial, i es dedicà en exclusiva als llibres de text.
D’ençà del 1985 també és propietari de la Impremta Politècnica. A partir del 1999 obrí una nova línia editorial: la col·lecció “Els Ullals”, d’assaig i historiografia.
A partir del 2001 inaugurà la col·lecció de narrativa, d’àmbit de tots els territoris de parla catalana, “L’ull orb”.
(Palma de Mallorca, 1 març 1910 – 1953)
Diari en castellà. Fusionat amb “La Almudaina” el 1953, donà pas al “Diario de Mallorca”.
Dades dels Països Catalans 