(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble de l’antic municipi de Ribera de Cardós, vora la Noguera de Cardós, aigua amunt del cap del municipi.
L’església parroquial (Sant Andreu) depèn de la parròquia de Ribera de Cardós.
Cassibrós
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà
Caregue
Poble (1.154 m alt), fins al 1969 de l’antic municipi de Surp.
És en un coster, a la dreta del riu de Caregue (que neix al Montanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni).
De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya. Depengué del vescomtat de Castellbó (quarter de Rialb).
Cantó, coll del
(Soriguera, Pallars Sobirà – les Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.
El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.
Canedo
Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
Cabestany -Pallars Sobirà-
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(o Capestany) Llogaret, fins al 1969 pertanyia al terme de Montcortès de Pallars, al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès (1.100 m alt).
L’antiga església parroquial (Sant Romà) depèn de la de Montcortès.
Cabanes, coma de
Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.
Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.
Burgo
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.240 m alt), a la vall d’Àneu, situat en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Camprime.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839. La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu.
Formà part de l’antic terme d’Unarre.
Burgal, el
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948. Del 948 al 960 fou un monestir femení. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa.
Fou secularitzada el 1570, si bé subsistí fins a la desamortització del segle XIX.
Queden algunes restes de l’església (segle XII), de planta basilical, amb tres naus i tres absís; les pintures del mestre de Pedret, també del segle XII, es conserven en gran part al Museu d’Art de Catalunya.
Burg, coma de
Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs.
És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra.
Defensada per l’antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
Broate, coma de
Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós.
A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga.
Dades dels Països Catalans 