Coma de la vall d’Espot, una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró.
El cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(ant: Coscastell) Poble, dins l’antic terme de Peramea. És al sud-oest del pla de Corts.
L’església parroquial de Santa Anna depèn de la de Montcortès.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
(ort ant: Servi) Poble de l’antic municipi d’Unarre, a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle dels estanys de Cerbi, format pels de la Gola i el de Calberante, i, al capdamunt, l’estany Curiós.
L’església parroquial és dedicada a sant Serni. El lloc és esmentat el 839.
Poble, fins al 1970 del terme d’Enviny, en una roca anomenada el penal de Castellviny, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt el poble de la Bastida de Sort, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble de l’antic municipi de Ribera de Cardós, vora la Noguera de Cardós, aigua amunt del cap del municipi.
L’església parroquial (Sant Andreu) depèn de la parròquia de Ribera de Cardós.
Poble (1.154 m alt), fins al 1969 de l’antic municipi de Surp.
És en un coster, a la dreta del riu de Caregue (que neix al Montanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni).
De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya. Depengué del vescomtat de Castellbó (quarter de Rialb).
(Soriguera, Pallars Sobirà – les Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.
El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.
Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(o Capestany) Llogaret, fins al 1969 pertanyia al terme de Montcortès de Pallars, al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès (1.100 m alt).
L’antiga església parroquial (Sant Romà) depèn de la de Montcortès.
Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.
Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.
Dades dels Països Catalans 