Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà (geo)

Cardós, vall de

53 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall del Pirineu axial, que ocupa uns 220 km2, distribuïts entre els municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i la Vall de Cardós.

És una petita vall d’origen glacial que, situada per damunt dels 1.000 m i entre massissos de més de 2.000 m d’altitud (Sotllo, 3.115 m; pica d’Estats, 3.143 m, i Costuix, 2.334 m), s’estén des dels ports de Tavascan i Lladorre fins a prop de Llavorsí, i constitueix la conca del riu Lladorre, que pocs quilòmetres al nord de Llavorsí rep la Noguera de Vallferrera i formen la Noguera de Cardós.

La població es localitza en el fons de la vall i viu principalment del bestiar boví i cavallí. També hi ha alguns cultius de cereals i patates. Centrals hidroelèctriques a Tavascan. Turisme i esports d’hivern.

Tradicionalment hom ha considerat el límit al forat de Cardós, aigua amunt de Tírvia.

Capifonts, serra de

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà)

Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Ferrera, de direcció sud-est – nord-oest, entre les valls de Botxedo i de la Rabassa, afluents per l’esquerra del riu de Tor.

Canalbona

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà)

Vall del massís de la pica d’Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera.

És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l’est del qual s’obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.

Bonaigua, riu de la

12 Respostes

(Pallars Sobirà)

Riu de la vall d’Àneu, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall de la Bonaigua.

És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua. Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu.

Una gran zona forestal, en part d’avetoses, cobreix la baga d’aquesta vall.

Bonaigua, port de la

22 Respostes

(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)

Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.

Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana.

Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l’únic accés a la Vall d’Aran des de la resta de Catalunya.

Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l’hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l’hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya.

Davant els antics hostals de la Bonaigua, s’alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).

Berasti, riu de

6 Respostes

(Pallars Sobirà)

Curs d’aigua permanent de la vall d’Àssua, que neix a la serra de Mainera, al terme de Sort.

A la capçalera hi ha un petit lacustre (estanys de Mainera); entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio i del Montsent, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.

És nomenat també el Rialbo, el riu de Soll o el barranc d’Enrialbo.

Baqueira

8 Respostes

(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)

Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Baqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l’est la vall d’Àrreu, i per l’oest les valls dels rius de Ruda i Malo.

Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Baqueira, damunt Tredòs, hi ha l’estació hivernal de Baqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, teleesquís i bones pistes, que s’estenen fins al pla de Beret (l’estació s’anomena també de Baqueira i Beret), per on s’hi accedeix per pista; l’accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s’efectua en telesella.

Enllaç web:  Estació de Baqueira-Beret 

Àssua, vall d’

16 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall que davalla del massís del Montsent fins a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, vora Rialb. És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano. Comprèn els pobles de Llessui, cap de la vall, Saurí, Altron, Sorre, Bernui, Caregue i Escàs.

El centre de la vall havia estat, des del segle X, el castell de Torena, foren importants també els castells de la Torre, vinculat els segles XI i XII a la família Àssua, i el de Malavella. Amb el nom de quarter d’Àssua era conegut un dels quarters del vescomtat de Castellbó des del segle XV.

Són interessants les esglésies romàniques de Sant Pere de Llessui, de Santa Maria de Bernui i de Sant Esteve de Menauri i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.

La transformació de Llessui en centre d’esports d’hivern ha donat un nou impuls a l’economia, limitada fins no fa gaire a la ramaderia i a una agricultura precària.

Àneu, vall d’

61 Respostes

(Pallars Sobirà)

Alta conca de la Noguera Pallaresa, des de la gorja de Montgarri fins a Escaló, lloc on el riu es fica en un estret congost.

Té 300 km2 i està formada per la vall principal i les valls afluents (valls de la Bonaigua, d’Espot i Escart, a la dreta, i vall d’Unarre, a l’esquerra).

L’altitud oscil·la entre els 850 i els 950 m a la riba dels rius i entre els 1.700 i els 3.000 m a les muntanyes que l’envolten (massissos dels Encantats i Campirme).

El sector més característic és el del Pla d’Esterri, on els gels quaternaris excavaren una àmplia cubeta de 5 km de llarg i 2 d’ample.

El clima té un alt grau d’humitat, que possibilita l’existència d’importants boscos de pins (pi negre i pi roig), avets i petits rodals de bedolls.

El centre més important és Esterri d’Àneu.

Altars, serra d’ -el Pallars-

4 Respostes

(Pallars Sobirà / Pallars Jussà)

Massís muntanyós entre l’antic municipi de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d’Àssua i la vall Fosca.

La màxima elevació és el bony d’Altars (2.460 m alt).