Riu de la vall Ferrera, afluent esquerrà del riu de Tor, aigua amunt de Norís.
Neix al circ de Finestres, al vessant septentrional del pic de Salòria.
Boixedo, barranc de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà (geo)
Boet, pla de
Pla (1.880 m alt) de la capçalera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos.
Aurati, serra d’
Serra (2.021 m alt), que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de la Guingueta d’Àneu i de Llavorsí dels de la Vall de Cardós i de Tírvia.
Aulus, port d’
Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós amb la regió occitana de Coserans (terme d’Aulus).
Mainera, serra de
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).
La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.
Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negre i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.
Escrita, riu
(o riu d’Espot) Afluent dretà de la Noguera Pallaresa, de direcció oest-est, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany (actual pantà) de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera. Desemboca al seu col·lector prop de l’antic castell de Llort.
La seva vall, anomenada d’Espot, és suspesa sobre la Noguera. Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot.
Encantats, els -Pallars Sobirà-
Massís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d’Espot, Subenuix, Monestero i Peguera.
Les màximes altituds són les agulles de l’Encantat Gran (2.747 m alt) i de l’Encantat Petit (2.738 m).
Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortament erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tort), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets.
Forma part del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Covil, pic de -Alt Urgell/Pallars Sobirà-
Cim (2.572 m alt) de la serra que separa la vall de Civís (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera (damunt Alins).
Collegats, estret de
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Congost de 5 kms de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, al límit de les dues comarques, entre les serres pre-pirinenques de Peracalç, a l’oest, i del Boumort, a l’est.
Hi ha la roca de l’Argenteria i presenta sectors molt estrets de tal manera que ha estat defugit pels camins.
Actualment el travessa la carretera de Lleida a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua.
A l’entrada hi fou fundat el monestir de Gerri i a la sortida el de Sant Pere de les Maleses.
Certascan, estany de
Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.
Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.
Dades dels Països Catalans 