Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà (geo)

Àssua, vall d’

17 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall que davalla del massís del Montsent fins a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, vora Rialb. És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano. Comprèn els pobles de Llessui, cap de la vall, Saurí, Altron, Sorre, Bernui, Caregue i Escàs.

El centre de la vall havia estat, des del segle X, el castell de Torena, foren importants també els castells de la Torre, vinculat els segles XI i XII a la família Àssua, i el de Malavella. Amb el nom de quarter d’Àssua era conegut un dels quarters del vescomtat de Castellbó des del segle XV.

Són interessants les esglésies romàniques de Sant Pere de Llessui, de Santa Maria de Bernui i de Sant Esteve de Menauri i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.

La transformació de Llessui en centre d’esports d’hivern ha donat un nou impuls a l’economia, limitada fins no fa gaire a la ramaderia i a una agricultura precària.

Àneu, vall d’

61 Respostes

(Pallars Sobirà)

Alta conca de la Noguera Pallaresa, des de la gorja de Montgarri fins a Escaló, lloc on el riu es fica en un estret congost.

Té 300 km2 i està formada per la vall principal i les valls afluents (valls de la Bonaigua, d’Espot i Escart, a la dreta, i vall d’Unarre, a l’esquerra).

L’altitud oscil·la entre els 850 i els 950 m a la riba dels rius i entre els 1.700 i els 3.000 m a les muntanyes que l’envolten (massissos dels Encantats i Campirme).

El sector més característic és el del Pla d’Esterri, on els gels quaternaris excavaren una àmplia cubeta de 5 km de llarg i 2 d’ample.

El clima té un alt grau d’humitat, que possibilita l’existència d’importants boscos de pins (pi negre i pi roig), avets i petits rodals de bedolls.

El centre més important és Esterri d’Àneu.

Altars, serra d’ -el Pallars-

4 Respostes

(Pallars Sobirà / Pallars Jussà)

Massís muntanyós entre l’antic municipi de Llessui i el de la Torre de Cabdella, a la carena que separa la conca de la Noguera Pallaresa i la del Flamicell, entre la vall d’Àssua i la vall Fosca.

La màxima elevació és el bony d’Altars (2.460 m alt).

Amitges, coma d’

1 Resposta

(Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al nord pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges (2.848 m) i el tuc de Saboredo.

Al centre de la vall, a 2.380 m, es troba l’estany d’Amitges (o estany gran d’Amitges) que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió; a l’oest, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges, on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici.

Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges (2.665 m alt), molt visitades pels escaladors. Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges, cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya.

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, parc natural

15 Respostes

(Alta Ribagorça / Pallars Sobirà)

Zona situada en plena zona axial dels Pirineus centrals. Inclou 10.230 hectàrees de terreny, a les quals cal afegir una extensa Zona Perifèrica de Protecció de 30.530 hectàrees.

El límit nord és format per la línia de crestes que separa el vessant mediterrani de l’atlàntic, que culmina al pic de Peguera (2.982 m). Dins del parc, els Encantats s’eleven a 2.737 m i dominen l’estany de Sant Maurici, que és el més espectacular.

El parc està cobert per boscs de pi negre, d’avets i de bedolls, alternant amb pastures, aiguamolls, molleres i prats higròfils. L’elevada altitud fa que els ambients afavoreixin la presència de fauna d’alta muntanya. Diverses espècies d’ungulats hi són presents, dels quals el més característic és l’isard.

Aquest parc nacional va ser creat el 1955 i inscrit al catàleg internacional de parcs (UICN) el 1957. Posteriorment en fou suprimit i, amb l’assoliment de l’autonomia política de Catalunya, la seva gestió fou encarregada al govern català. El 1988 el Parlament de Catalunya va establir l’actual Zona Perifèrica de Protecció, i el 1992 va ser presentat el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc.

Enllaç web:  Parc nacional d’Aigüestortes