(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1898 al coronel Joaquín Cavero Sichar, nét dels comtes de Sobradiel.
Continua en la mateixa família.
Gavarda, comtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: País Valencià (hist)
Gandia, ducat de
(País Valencià, segle XIV – )
Territori senyorial, amb capital a Gandia. El primer titular fou l’infant Pere (1323), al qual succeí Alfons de Gandia i de Foix. En morir aquest sense successió directa, els territoris passaren als seus nebots, Hug de Cardona i de Gandia i Galvany de Villena.
El ducat passà al príncep Carles de Viana el 1439, quan l’infant Joan, que l’havia rebut l’any 1433, l’hi cedí; en morir Carles passà a la reina Joana Enríquez.
El 1485 fou concedit a la família dels Borja, dels quals passà, el 1749, a la família dels Pimentel, i d’aquests, el 1834, als Téllez-Girón.
Galtero, marquesat de
(País Valencià, segle XIX – )
Títol senyorial, concedit el 1900 pel papa Lleó XIII a Eduard de Casanova i de Galtero, cavaller de Sant Jaume.
Continua en la mateixa família.
Font de la Figuera, baronia de la
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent.
El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera.
Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.
Espadà, rebel·lió de la serra d’ -1526-
(País Valencià, 1526)
Revolta morisca, desencadenada quan l’emperador Carles I admeté les conversions forçoses de musulmans que havien efectuat els agermanats i ordenà l’expulsió d’aquells que no es convertissin (1525).
Molts es negaren a acceptar-ho i, refugiats a la serra d’Espadà, iniciaren un perillós alçament dirigit pel veí d’Algar Selim Almansor. El duc de Sogorb, amb 2.000 homes, fou totalment derrotat pels revoltats (abril 1526), però pel setembre del mateix any atacà de nou amb un exèrcit de 10.000 homes.
Malgrat la victòria assolida en aquesta ocasió, Carles I llevà l’obligatorietat dels edictes de conversió gràcies a la gravetat de la rebel·lió i, sobretot, a les grans sumes ofertes pels moriscos granadins.
Elx, marquesat d’
(País Valencià, segle XVI – )
Títol senyorial, concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda. el seu nét Bernardino de Cárdenas y de Portugal, en fou el tercer màrques.
Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancester, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, i als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira.
Elx, diòcesi d’
(País Valencià, segle VI – segle XI)
Territori eclesiàstic. Comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.
De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començament del segle VI. El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu per a resoldre certs afers eclesiàstics. Aquesta vicaria devia ésser només a títol personal, no pas inherent a la seu d’Elx, que continuà sotmesa a la metròpoli de Cartago Nova i, després, a Toledo.
Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo. Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo (talment és com signen alguns bisbes del segle VII).
La diòcesi subsistí fins al segle IX (consta el 862), i potser també fins a la invasió almoràvit del segle XI. Els bisbes coneguts ho són principalment per llurs signatures als concilis de Toledo.
La basílica cristiana del període bizantí i visigòtic fou construïda damunt una antiga sinagoga.
Elda, comtat d’
(País Valencià, segle XVI – )
Títol senyorial, concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona, baró d’Elda. El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo. El nét d’aquest i quart comte es casà (1634) amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat (morta el 1666). A llur nét i sisè comte li fou annexada (1717) la grandesa d’Espanya pel rei-arxiduc Carles III.
El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez.
La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer.
edetans
(País Valencià)
Poble ibèric. A l’època de la conquesta romana es trobava establert a la regió compresa entre el Túria i el Maestrat.
La seva capital era Edeta, a l’emplaçament de l’actual Llíria.
S’hi ha trobat una ceràmica característica, amb gran desplegament pictòric.
divuitè -moneda-
(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)
Moneda d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent. Aquesta moneda era de valor d’un sou i mig, o sigui divuit diners, d’on li ve el nom.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1394, en temps del rei Joan I el Caçador.
Les darreres monedes encunyades corresponen als anys 1706-07. Durant els tres segles de vida, el divuitè sofrí una continuada devaluació.
Dades dels Països Catalans 