(País Valencià, segle XVIII – )
Títol, atorgat el 1707 per Felip V de Borbó, amb la grandesa d’Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick.
Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs.
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Benioquer. La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd. La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al nét d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d’Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l’orde de Montesa.
Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet. El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet.
Ha passat als Díez de Rivera.
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial, confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu. Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V de Borbó a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura).
Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela.
La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri.
(País Valencià)
Seca, que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet (Camp de Morvedre).
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1898 al coronel Joaquín Cavero Sichar, nét dels comtes de Sobradiel.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XIV – )
Territori senyorial, amb capital a Gandia. El primer titular fou l’infant Pere (1323), al qual succeí Alfons de Gandia i de Foix. En morir aquest sense successió directa, els territoris passaren als seus nebots, Hug de Cardona i de Gandia i Galvany de Villena.
El ducat passà al príncep Carles de Viana el 1439, quan l’infant Joan, que l’havia rebut l’any 1433, l’hi cedí; en morir Carles passà a la reina Joana Enríquez.
El 1485 fou concedit a la família dels Borja, dels quals passà, el 1749, a la família dels Pimentel, i d’aquests, el 1834, als Téllez-Girón.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol senyorial, concedit el 1900 pel papa Lleó XIII a Eduard de Casanova i de Galtero, cavaller de Sant Jaume.
Continua en la mateixa família.
Dades dels Països Catalans 