Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Sabata de Calataiud i de Libiano, Roderic Sanxis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – 1372)

Senyor de Real, Pedralba i Montserrat. Fill de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia. Per haver fet costat a Pere III el Cerimoniós contra els nobles de la Unió rebé el mer i mixt imperi de les tres senyories (1347).

Fou el pare de:

  • Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV)  Alcaid de Càller (Sardenya).
  • Lluís Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV – Castella ?, segle XIV)  Senyor de Real i Montserrat. Fou majordom del primer duc de Gandia, que passà a Castella, on es casà i obtingué la senyoria de Provencio (els seus descendents castellans formaren la línia dels senyors de Provencio, de la qual sortí la línia dels senyors de Villaminaya, que després tornà a València).
  • Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV – 1374)  Baró de Pedralba. Fou jurat en cap de València (1370) i inicià la línia dels barons de Pedralba i els vescomtes de Gagliano, que continuà el seu fill gran, Pere Sanxis de Calataiud i Ximènez de Lamberri.

Sabata de Calataiud i Bou, Isabel Sanxis

2 Respostes

(País Valencià, segle XVII – 1643)

Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d’Antoni de Calataiud i de Blanes i d’:

Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud (País Valencià, segle XVII)  Tercer comte de Real. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou:

Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVIII – després 1751)  Comte de Real. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d’Híxar.

Sabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri, Eiximèn Peres

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – vers 1444)

Cambrer del rei Martí I l’Humà. Iniciador de la branca dels comtes de Real. Comprà al seu cosí germà Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs de Real de Montroi i Montserrat d’Alcalà. El seu cinquè nét fou:

Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut (País Valencià, segle XVI – 1588)  Senyor de Real i de Montserrat. Heretà del seu avi matern la senyoria de Beniatjar, fou governador d’Alacant i Oriola i pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars.

Sabata de Calataiud, Pere Sanxis

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XIII)

(o Pere Peres)  Noble. Fill gran de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud. Senyor de Santa Engràcia de Jaca, castell de Valtorres i de la Vilueña.

Assistí a la conquesta de València, on fou recompensat amb les senyories de Tous, Pedralba, Real de Montroi i Montserrat d’Alcalà.

Casat amb Maria Pérez de Gurrea y de Atrosillo tingué per fills:

  • Joan Sanxis Sabata de Tous (País Valencià, segle XIII)  Senyor de Tous. Fou l’estirp dels Sabata de Tous.
  • Roderic Peres Sabata de Calataiud (Aragó, segle XIII – País Valencià, 1267)  Senyor de Santa Engracia de Jaca. Heretà els béns paterns, excepte Tous. Fou l’avi de:

Roderic Sanxis Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb Oria Ximénez de Tovia, i foren pares de:

  • Pere Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia (Aragó, segle XIV)  Senyor de Valtorres i La Viluella. Heretà del seu pare els béns d’Aragó i residí a Calataiud, on deixà descendents.
  • Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV)  Noble. Anà amb Pere II el Gran a Sicília. Hereu dels béns valencians del seu pare, i pare de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Libiano.

Sabata, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – Sardenya ?, Itàlia, segle XVII)

Militar. Fou governador de Càller i de la Gal·lura. El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda.

El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña.

Rúbio, Felip

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – 1767)

Arquitecte. És autor de l’antiga Duana de València.

Rostrojo, Josep

Deixa un comentari

(País València, segle XVII)

Escriptor. Participà a diversos certàmens poètics, com els celebrats en honor de sant Lluís Bertran, sant Joan de Mata, sant Vicent Ferrer (1665), sant Tomàs de Vilanova i la Verge dels Desemparats (1673).

Rossell, Pere -notari, s. XV-

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Notari. Alfons IV el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols, al·legat jurídico-genealògic més que no crònica de caràcter històric. Un exemplar il·luminat, en llatí, existeix a la Universitat de València.

Rossell, Pere -lul·lista, s. XIV-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Lul·lista franciscà. Dirigí l’escola lul·liana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el Cerimoniós el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, respectivament. L’inquisidor Nicolau Eimeric el considerà el màxim cap dels lul·listes valencians.

Li ha estat atribuïda l’obra Super B. Raymundi Lulli scriptis commentaria, de la qual no ha quedat rastre.

Romero i Vicient, Gregori Carles

Deixa un comentari

(Dolores, Baix Segura, 1906 – País Valencià, segle XX)

Escriptor. Ha estat periodista molt actiu i director de diversos diaris de ciutats petites. És autor de poesies, obres teatrals i narracions.

En la seva producció destaquen la comèdia Don Martín de Paracelso (1945) i el recull de contes A media voz (1954).