(País Valencià, segle XIV – València, 1348)
Noble. El 1343 participà a la primera campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Quatre anys després figurava entre els unionistes valencians més actius.
Batuts aquests el 1348, caigué presoner dels reialistes. Fou un dels condemnats a mort per la intervenció en aquell moviment i morí executat, els darrers dies del 1348.
(País Valencià, segle XVI)
Traductor i poeta. El 1539 publicà la primera versió castellana de les obres d’Ausiàs Marc.
(Elx, Baix Vinalopó, segle XVII – País Valencià, 1722)
Militar, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola (d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604).
Féu un préstec de 40.000 pesos a Felip V de Borbó i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana.
Fou el pare de Josep Caro-Maça de Liçana i Roca.
(País Valencià, segle XVII – 1741)
Militar. Fill de Carles Caro-Maça de Liçana i Roís. Baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona. El 1739 fou nomenat marquès de la Romana.
(País Valencià, segle XIII – vers 1346)
Gran privat del rei Jaume II el Just. Fill de Rodrigo de Liori i pare de:
Gil (II) Roís de Liori (País Valencià, segle XIV – vers 1414) Fou governador general d’Aragó i conseller reial. Fou el pare de:
Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (País Valencià, segle XIV – 1420) Fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill:
Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1458) Succeí al seu pare com a vescomte de Gagliano. També fou baró de Riba-roja i senyor de Betxí. Fou el pare de Joan Roís de Liori i de Mur.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. Cavaller de l’orde d’Alcàntara. Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza. Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella. Serví el rei a Flandes.
Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo.
Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas i foren pares d’Antònia Roís de Corella i Dávila.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Dama. Desena comtessa de Cocentaina. Filla de Jeroni Roís de Corella i de Montcada i de Jerónima Dávila y Manrique. Hereta de la seva mare el marquesat de Las Navas.
Es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de Santisteban del Puerto. Fou la darrera representant del llinatge i la successió passà a llurs descendents.
Pere (I) Rois de Corella (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Junt amb el seu germà Sanç passà al Regne de València arran de la conquesta. Rebé els llocs d’Ocaive i Pedreguer (1271). Adquiriren també les senyories d’Almussafes, Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal.
Sanç Rois de Corella (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara). Ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Participà a diversos concursos poètics del seu temps, com els celebrats a València el 1486, a honor de la Concepció, i el 1488, a honor de sant Cristòfol. Al primer guanyà el premi del marsapà o massapà, i al segon el premi major.
En aquesta darrera ocasió es produí una mena d’impugnació poètica del resultat, a càrrec del concursant mossèn Pere d’Anyó, impugnació que fou rebutjada pels jutges i que provocà també una rèplica insultant de Lluís Roís.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVI – País Valencià, després 1616)
Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent.
Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 (en català), el trasllat del cos del vicecanceller Dídac Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà.
Dades dels Països Catalans 