(Oriola, Baix Segura, 14 abril 1884 – Madrid, 4 maig 1949)
Historiador i erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions.
Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Oliva, Safor, segle XVII)
Historiador i poeta en castellà. Sastre d’ofici, resident a Oliva.
Publicà les obres La Murgetana del ortolano, Guerras y conquistas del reino de Murcia (1608) i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia.
(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)
Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.
Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).
(Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1906 – Nuévalos, Aragó, 12 abril 1958)
Escriptor. Germà de Vicent i de Lola.
És autor de llibres de poemes, com Tertulia de campanar (1932), Impetu del sueño (1934), Vientos de la angustia (1947) i La senzillez atormentada (1951), i de diversos assaigs: La angustia romántica de nuestro tiempo (1935).
Àlvar Franco (País Valencià, segle XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.
Francesc Franco (Xàtiva, Costera, segle XVI) Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).
Joan Vicent Franco (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII) Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.
Pere Franco (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.
(Oriola, Baix Segura, 7 agost 1912 – Barcelona, 31 desembre 1972)
Escriptor. A la seva fleca es reunia un grup important d’intel·lectuals oriolans, amb els germans Sijé i Miquel Hernández.
La seva producció poètica apareix esparsa a diverses publicacions periòdiques, sobretot a “Actualidad” i “Voluntad” d’Oriola.
Durant els darrers anys deixà totalment de publicar.
(Oriola, Baix Segura, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols.
És autor d’una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d’Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.
(Oriola, Baix Segura, vers 1454 – Roma, Itàlia, 9 setembre 1504)
Cardenal. Doctorat en dret (civil i canònic) a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI.
Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesi d’Aragó, Castella i Portugal. Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 prop de Ferran II el Catòlic i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana.
Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga (1500) i de Lleó, fou creat cardenal el 1503.
(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)
Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.
És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.
(Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 25 febrer 1710)
Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo.
Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694).
Dades dels Països Catalans 