(Oriola, Baix Segura, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols.
És autor d’una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d’Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.
(Oriola, Baix Segura, vers 1454 – Roma, Itàlia, 9 setembre 1504)
Cardenal. Doctorat en dret (civil i canònic) a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI.
Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesi d’Aragó, Castella i Portugal. Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 prop de Ferran II el Catòlic i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana.
Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga (1500) i de Lleó, fou creat cardenal el 1503.
(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)
Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.
És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.
(Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 25 febrer 1710)
Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo.
Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694).
(Oriola, Baix Segura, 3 agost 1836 – Castelló de la Plana, 22 juny 1884)
Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l’ajuntament de València.
Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l’obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València.
També escriví en llengua catalana.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Catral, Baix Segura, segle XVII)
Historiador. Beneficiat de la seu d’Oriola i rector de Catral.
És autor d’un mapa d’Oriola i els seus voltants, d’uns Anales de Orihuela (1241-1523), escrits el 1622, editats entre el 1954 i el 1956, d’un tractat sobre les Germanies i d’un altre sobre bandositats i desafiaments.
(Oriola, Baix Segura, 20 novembre 1897 – 24 juny 1939)
Escriptor. Era metge. El 1928 hagué d’abandonar la professió a causa de la tuberculosi que patia. Des d’aleshores visqué generalment retirat a Aigües de Busot (Alacantí).
És autor de les obres següents: Las huellas, novel·la (1929), Oriolanas (Cuadros y costumbres de mi tierra) (1930), Mis crónicas, recull d’articles (1932) i Naranjos y limoneros, novel·la (1934).
(la Jana, Baix Maestrat, 26 setembre 1551 – Oriola, Baix Segura, 11 abril 1626)
Bisbe d’Oriola (1604-26). Germà de Damià. Era dominicà i deixeble de sant Lluís Bertran. Ensenyà teologia a Tarragona i València.
Ocupà diversos càrrecs i fou nomenat bisbe d’Albarrasí el 1602. L’any següent li fou donada la mitra d’Oriola, que conservà fins a la seva mort.
(València, 16 febrer 1702 – Oriola, Baix Segura, 22 gener 1767)
Bisbe d’Oriola (1763-67). Estudià a València, i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons.
Retornat a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola; durant aquest temps publicà diverses pastorals.
(la Llosa de Ranes, Costera, 24 maig 1849 – Oriola, Baix Segura, 27 setembre 1915)
Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa).
Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).
Dades dels Països Catalans 