Arxiu d'etiquetes: Oriola (bio)

Gómez -varis bio-

Francesc Gómez  (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755)  Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.

Lluís Gómez  (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542)  Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.

Vicent Gómez  (València, 1638 – segle XVII)  Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.

Gisbert i Columbo, Agustí Maria

(Oriola, Baix Segura, 1815 – 1885)

Escriptor. Entre altres obres, publicà un Episcopologio orcelitano.

Deixà inèdita una història de la seva ciutat, titulada Historia de Orihuela, que el seu fill Ernest Gisbert i Ballesteros acabaria.

Gisbert i Ballesteros, Ernest

(Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898)

Advocat i escriptor. Fou president de l’audiència territorial de Granada.

Amb dades aplegades pel seu pare, Agustí Maria Gisbert i Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901).

Fou autor d’estudis sobre dret.

Ginés i Pérez, Joan

(Oriola, Baix Segura, 7 octubre 1548 – 15 novembre 1600)

(o Ginés Pérez de la Parra)  Músic. Mestre de capella d’Oriola fins al 1581, de la seu de València i de l’església del Corpus Christi (1581-95). A partir d’aquesta última data residí a Oriola, fins a la seva mort.

Se n’han conservat quaranta obres de tres a sis veus, salms a quatre veus i un Magnificat, un Gloria laus i un Miseremini fidelis, a cinc veus. Fou també l’autor d’uns quants fragments polifònics, d’una gran qualitat, per al Misteri d’Elx.

La seva figura ha estat estudiada per Felip Pedrell.

Gilart, Mateu

(Oriola, Baix Segura, vers 1629 – Múrcia, 1675)

Pintor. Format a València, vers el 1645 s’establí a Múrcia. La seva obra, generalment d’inspiració religiosa, acusa la influència de Josep de Ribera, Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente.

Són notables els frescs amb que decorà la capella del Roser de l’església de Santo Domingo de Múrcia (1663-66), la sèrie de pintures Vida de la Mare de Déu (1651), dispersa per diversos museus espanyols, de l’Anunciació als pastors (museu de Brunsvic), del Sopar d’Emmaús (Museo de Santa Cruz, Toledo), de l’Adoració dels pastors (Universitat de Barcelona) i de la Mare de Déu amb l’infant (col·lecció particular, Sevilla).

Gea i Martínez, Rufí

(Oriola, Baix Segura, 1859 – 1920)

Historiador i escriptor. Fou cronista de la seva ciutat natal.

És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564).

Garcia i Sumell, Josep

(Oriola, Baix Segura, 1578 – 1644)

Prelat. Fou successivament canonge i bisbe d’Oriola.

Escriví un manual d’oratòria sagrada i una obra didàctica per als futurs sacerdots i els seus pares.

Garcia i Soriano, Just

(Oriola, Baix Segura, 14 abril 1884 – Madrid, 4 maig 1949)

Historiador i erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions.

Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).

Garcia i Ortiz, Gaspar

(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Oliva, Safor, segle XVII)

Historiador i poeta en castellà. Sastre d’ofici, resident a Oliva.

Publicà les obres La Murgetana del ortolano, Guerras y conquistas del reino de Murcia (1608) i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia.

Garcia i López, Jesús

(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)

Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.

Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).