(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )
(o de les Illes Balears) Organisme col·legiat. Exerceix a ses Illes la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vice-president, si així pertoca, i els consellers, els nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu.
La seu és a Palma de Mallorca.
(País Valencià, 1361 – )
Organisme de govern. Fins al segle XVIII, l’origen, l’evolució, les atribucions i el final de la Generalitat Valenciana, que al segle XIV fou coneguda com a Diputació del Regne, foren molt semblants als de la Generalitat de Catalunya.
Actualment és també l’òrgan de govern autònom de l’anomenada Comunitat Valenciana, que tornà a tenir vigència a partir del 1982, després d’haver entrat en vigor l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, d’acord amb el qual componen la Generalitat Valenciana les Corts Valencianes, l’òrgan legislatiu i de control polític, el president i el Govern valencià.
El primer president de la Generalitat Valenciana de l’època moderna fou Joan Lerma, al qual succeí Eduardo Zaplana (1995) i des de llavors han estat quasi sempre presidents del Partit Popular.
La seu del govern està situat al Palau de la Generalitat de València.
Enllaç web: Generalitat Valenciana
(Palma de Mallorca, juliol 1914 – 1936)
Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política.
S’inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera.
Tingué com a òrgan de premsa “La Vanguardia Balear”, i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.
(Illes Balears, 1920 – 1922)
Organització obrera, adscrita a la CNT. Substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17. La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes.
Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma de Mallorca. El secretari general fou Jaume Bauzà.
El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears.
(Perpinyà, 1980 – )
Associació cultural. Creada per la gairebé totalitat de les associacions catalanes de la Catalunya del Nord com a resposta a la política francesa que pretenia la incorporació cultural catalana a la influència llenguadociana amb centre a Montpeller.
La Federació va crear una dinàmica per a la normalització de la llengua i la cultura catalanes en aquelles comarques.
(Menorca, març 1918 – març 1930)
(FOM) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l’illa. Creada sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés (es Castell, novembre 1922) decidí per majoria l’ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT.
Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de Balears.
(València, 1933 – 1936)
Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d’Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra.
Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (desembre 1935).
(Illes Balears, abril 1903 – 1925)
Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893.
A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500).
El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears.
(País Valencià, 1913 – 1939)
Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa “La Cooperación” (València).
Reorganitzada el 1928, sota l’impuls de Vicent Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).
(Illes Balears, 1983 – )
Unitat administrativa de les Illes Balears. Comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món greco-romà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses.
Des del 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, gaudeixen d’una organització administrativa pròpia representada pel Consell Insular, que és integrat per 13 diputats (12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera) que alhora formen part del parlament autonòmic.
Aquestes illes s’articulen administrativament en 6 municipis (5 a Eivissa i 1 a Formentera). La seva economia és basada fonamentalment en el turisme i en les activitats que se’n deriven.
A partir del 2007 es dividiren en dos: el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera.
Dades dels Països Catalans 