Arxiu d'etiquetes: organismes

Parlament de les Illes Balears

7 Respostes

(Illes Balears, 31 maig 1983 – )

Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president. Té la seu al palau de can March, a Palma de Mallorca.

Amb un total de 59 escons (54 fins el 1987), 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular (des del 1989 Partido Popular), partit en el govern de 1987 a 1999 i de 2003 a 2007 (en coalició amb Unió Mallorquina) i, en solitari, a partir de 2011.

Bé que aquest partit ha assolit el nombre més alt d’escons en totes les convocatòries electorals, l’absència de majoria absoluta ha possibilitat la formació de coalicions de centreesquerra (“Pacte de Progrés“) en dues ocasions (1999-2003 i 2007-2011). El segon partit en nombre de vots és el Partit Socialista de les Illes Balears. S’han disputat el tercer lloc el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Unida.

El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del 3% al 5% el límit mínim dels vots per a obtenir representació.

Enllaç web: Parlament de les Illes Balears

Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra

3 Respostes

(Andorra, 12 octubre 1989 – )

(ORTA)  Organisme públic de radiotelevisió promogut pel govern d’Andorra. Les activitats d’aquest organisme inclouen la gestió dels serveis públics de ràdio i de televisió, que han patit una trajectòria irregular amb successives aparicions i desaparicions de l’espectre radioelèctric.

Responsable de les emissions de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA), de caràcter general, i d’Andorra Música, dedicada a la ràdio-fórmula, al gener de 1997 promogué el llançament d’Andorra Televisió (ATV). Aquesta emissora de televisió pública té un caràcter general, cobreix la jornada completa i atorga importància als programes de producció pròpia, que tracten de qüestions pròximes als ciutadans andorrans.

El 13 d’abril de 2000 les emissions ràdio-televisives andorranes passaren a dependre de la nova societat Ràdio i Televisió d’Andorra, amb l’objectiu d’harmonitzar la difusió radiotelevisiva andorrana amb els marcs legals que regulen les noves tecnologies en l’àmbit europeu.

Enllaç web: Andorra Difusió

Laboratori Aragó

Deixa un comentari

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1882 – )

Centre de biologia marina. Annex a la Facultat de Ciències de París. Fou fundat per Henri de Lacaze Duthiers. Les instal·lacions foren ampliades, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general.

A més de treballar-hi una seixantena de persones, cada any acull de 400 a 500 estudiosos d’universitats europees i nord-americanes. Aquest laboratori ha fet prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears.

Publicà, a partir del 1950, la revista “Vie et Milieu” i, posteriorment, “Faune des Pyrénées-Orientales”, en fascicles. Posseeix la segona biblioteca de ciències naturals de l’estat francès.

El 1957, el Mas de la Serra, creà un centre d’ecologia terrestre, i ha constituït també la important reserva de la Maçana (9 ha), realitzacions dutes a terme pel professor F. Petit.

Junta Suprema de Govern del Regne de València -1808/10-

11 Respostes

(València, 25 maig1808 – 3 març 1810)

Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l’arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo.

Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (set/1808).

A partir d’aquest moment és constituí com a Junta Superior d’Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí.

Junta Central Fallera

1 Resposta

(València, 1939 – )

(JCF)  Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928.

Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat.

La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles.

Té la seu a l’actual Museu Faller, de València.

Enllaç web: Junta Central Fallera

JOC

Deixa un comentari

(Brussel·les, Bèlgica, 1925 – )

(Joventut Obrera Cristiana)  Associació religiosa. El 1997 es commemorà a Barcelona el 65è aniversari de la JOC de Catalunya i les Illes Balears.

Institut de Filologia Valenciana

3 Respostes

(València, 1978 – 1994)

(IFV)  Organisme científic. Creat per la Universitat de València i especialitzat en l’estudi del valencià, per iniciativa de Manuel Sanchis i Guarner, el seu primer director.

Després de la mort d’aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando.

El 1994 es transformà en l’actual Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Gran València

1 Resposta

(València, 1946 – 1986)

Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l’ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l’Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana.

El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n’era l’òrgan principal.

Fou dissolt per les Corts Valencianes.

Gran i General Consell

7 Respostes

(Mallorca, 1249 – 1716)

Organisme de representació i govern de l’illa de Mallorca i de la ciutat de Palma.

Creat per Jaume I i constituït per sis jurats, als quals assessoraven un nombre variable de consellers. S’ocupava del govern i de l’administració de l’illa.

Al llarg del segle XIV s’anà concretant i perfeccionant el seu funcionament, fins que fou suprimit pels decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó.

Govern Valencià

3 Respostes

(País Valencià, 1982 – )

(o del País Valencià)  Òrgan col·legiat. Ostenta la potestat executiva i reglamentària del País Valencià, referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.

Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat Valenciana i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu.

La seu és a la ciutat de València.