Arxiu d'etiquetes: Olot (morts a)

Casadevall i Vilanova, Pere

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1927 – 14 febrer 1999)

Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina.

Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l’Oficina Internacional d’Epizoòties.

És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats.

Domènec Carles i Rosich

Carles i Rosich, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 maig 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)

Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d’Automne (París, 1912).

La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobrí, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid.

Escriví articles d’art, des de París, per a “La Veu de Catalunya”. És autor de Memorias de un pintor (1944).

Es casà amb l’escultora Maria Llimona.

Carbonell i Serra, Xavier

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 juny 1942 – 3 agost 2015)

Pintor. Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom. Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot.

Inicialment conreà el paisatgisme i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta.

El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura.

Bussons, Josep

5 Respostes

(Vallcebre, Berguedà, 1770 – Olot, Garrotxa, 1828)

“Jep dels Estanys”  Guerriller. Lluità en la guerra del Francès i, encara que fos empresonat per lladre, en acabar la guerra rebé el grau de capità.

Comandà una nombrosa partida de reialistes durant la guerra civil del 1822-23 i durant els alçaments dels malcontents (1827). Prengué Berga a la primeria de setembre i fou president de la Junta Superior de Govern del Principat, que havia estat constituïda a Manresa.

Iniciada la repressió pel govern, fou acorralat a les muntanyes del Berguedà i derrotat per Josep Manuel Carratalà a Berga i per Josep Manso a Castellar de n’Hug, per la qual cosa hagué de fugir a França.

Atret per uns confidents prop de la frontera espanyola, fou capturat i dut a Olot, on morí afusellat.

Bolòs i Saderra, Ramon de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 31 agost 1852 – 2 febrer 1914)

Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Joaquim.

Fou un dels deixebles d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural.

Berga i Boix, Josep

3 Respostes

(la Pinya, Garrotxa, 25 octubre 1837 – Olot, Garrotxa, 8 octubre 1914)

Pintor i escriptor, popularment conegut com l’Avi Berga. Com a pintor figura, amb Joaquim Vayreda i d’altres, entre els creadors de l’anomenada “escola d’Olot“, caracteritzada pel paisatgisme.

L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina, càrrec que obtingué el 1877 i des d’on exercí un notable mestratge artístic. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l’estètica de l’Escola d’Olot.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern d’Olot i en diverses col·leccions particulars.

La seva activitat literària començà després d’haver conegut Bosch de la Trinxeria, L’estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”.

Vayreda i Vila, Estanislau

8 Respostes

(Olot, Garrotxa, 11 novembre 1848 – 20 setembre 1901)

Botànic. Germà de Joaquim i de Marià. Llicenciat en farmàcia, aviat va encaminar-se cap a la seva gran vocació. Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana i en té dedicades algunes.

Féu estudis florístics, molt especialment de les comarques del nord-est de Catalunya, i va confeccionar un herbari molt complet. Col·laborà a la revista “Crónica Científica”.

Va ser autor, així mateix, d’una quantitat considerable d’articles i de llibres, entre els quals es destaquen Estudio de las plantas notables por su utilidad o rareza, que crecen especialmente en Cataluña, Nuevos apuntes para la flora catalana, Excursión botánica al Baix Empordà, Plantas de Cataluña, Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882) i Fauna ornitològica de la província de Girona (1883), entre molts més.

Fou el pare de l’historiador Pere Vayreda i Olivas.

Bolòs i Germà, Francesc Xavier de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 26 maig 1773 – 25 setembre 1844)

Farmacèutic i naturalista. Era net d’Antoni de Bolòs i Ferrussola. Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una memòria Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot (1820, 2a. edició, 1841). Inicià i sostingué durant molts anys les observacions meteorològiques a Olot.

Juntament amb Pierre André Pourret, féu exploracions florístiques, confeccionà un herbari amb 6.000 espècies, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalugus, en 24 volums i que romangué inèdit fins l’any 1936. També redactà un catàleg dels animals d’Olot, publicat el 1895. S’interessà també per la numismàtica.

Participà en el moviment artístic olotí de l’època i estimulà l’obra de diversos artistes; ell mateix es distingí per les seves pintures d’iconografia vegetal.

Fou membre corresponent de les Acadèmies de Ciències i Arts, de Medicina i Cirurgia i de Bones Lletres, de Barcelona, i es relacionà amb les grans personalitats científiques europees de l’època.