Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Llaurador i de Saserra, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i notari.

Fou alferes de la Coronela el 1706, quan es produí el frustrat setge de Barcelona per Felip V.

El 30 de novembre de 1713, durant el segon setge borbònic, fou elegit conseller cinquè de la ciutat, i s’esmerçà a les seves tasques de govern. Assistí a les reunions del govern en ple, com la del 4 de setembre de 1714, en què fou rebutjada l’oferiment de capitulació.

L’11 de setembre era a la casa de la ciutat organitzant els serveis d’intendència urgent per als diversos punts de la batalla, i a la tarda, a les voltes de Sant Antoni, era present a la darrera reunió on es decidí la capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Llaris, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.

En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.

Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

Istrell, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari. Exercia des del 1707. Tingué una actuació política estimable.

En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de la ciutat, durant el gran setge borbònic. Fou designat per a formar part de les Juntes de govern provisional.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Gaya i Tomàs, Manuel

2 Respostes

(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)

Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.

Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.

Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.

Fogassot, Joan

4 Respostes

(Barcelona, segle XV)

Poeta. Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474.

El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya. Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari.

A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’alliberament de Constantinoble (1453) i un Romanç sobre la detenció del príncep Carles de Viana (1461).

Figa i Faura, Lluís

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 16 maig 1918 – Barcelona, 11 febrer 1996)

Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.

Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d’Andorra, i membre emèrit de l’IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials.

És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels cònjuges.

Faus i Condomines, Josep

2 Respostes

(Prullans, Baixa Cerdanya, 16 febrer 1866 – Barcelona, 3 agost 1938)

Jurista i notari de Guissona.

És autor d’Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona (Catalunya Segriana) (1907), Del contracte d’empenyament a Catalunya (1913) i Dret especial de la Segarra (1934).

Fou el pare de Ramon Faus i Esteve.

Farré i Moregó, Josep Maria

Deixa un comentari

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)

Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.

L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.

És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).

Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.

Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

Descavall, Bernat Ramon

2 Respostes

(Berga, Berguedà, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)

Escrivà de l’ofici de mestre racional de la casa reial en temps de Pere III el Cerimoniós. Jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380.

Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382.

Hom el troba testimoniat almenys fins al 1386.