(Urgell, segle XIII – segle XIV)

Noble. Després de la mort de Jaume I (1276), formà part de la coalició de magnats que es rebel·laren contra el nou monarca, Pere II.

Fet presoner de l’exèrcit reial a Balaguer (1280), el 1282 ja havia estat perdonat i alliberat i, com molts altres revoltats, acompanyà al rei a l’expedició d’ocupació de Tunis i de Sicília, on havia esclatat la revolta contra els francesos.

Fou un dels cavallers que es comprometeren en el desafiament de Bordeus de Pere II contra Carles d’Anjou.

(Urgell, segle XII)

Noble. Senyor de Ribelles.

El 1149 participà amb les forces del comte Ermengol VI d’Urgell en la conquesta de la ciutat de Lleida; com a recompensa rebé dels comtes Ermengol VI i Ramon Berenguer IV cases a la ciutat.

Sembla ésser el mateix personatge que el 1190 ajudà els vescomtes de Cabrera en les seves lluites amb la casa comtal d’Urgell.

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Fill de Ramon de Ribelles.

Junt amb el seu germà Ramon de Ribelles ajudaren el comte Nunyó I de Rosselló-Cerdanya contra el seu cosí l’infant Ferran.

Gombau intervingué el mateix any en la convivença entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç I d’Urgell.

(Urgell, segle XII)

Noble. Serví els comtes Ermengol VI i Ermengol VII. Participà amb el primer a l’ofensiva de Lleida, en 1149.

Pel gener de l’any següent fou un dels signants de la carta de població de Lleida, on els atorgants principals eren Ramon Berenguer IV i el comte urgellenc.

En 1166 figurava entre els signants de l’acta fundacional del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Fou un dels marmessors del comte Ermengol VII, que l’havia nomenat al testament fet el 1177.

(Catalunya, segle XII)

Noble. Fill o germà de Ponç de Ribelles.

Intervingué en la conquesta de Lleida (1149), on fou testimoni de la seva carta de poblament (1150) i es trobà a l’acta de fundació (1166) del monestir de Santa Maria de Bellpuig (juntament amb el seu germà Ramon de Ribelles).

Magnat d’Ermengol VII d’Urgell, en fou marmessor (1177). El 1157 signà la carta de poblament donada per Ermengol VII als habitants d’Abella i el 1163 la donada als de Menàrguens. El 1174 amb els seus fills intervingué en la carta de poblament atorgada pel mateix comte als habitants de Balaguer.

Era senyor de Rufea, a l’horta de Lleida, i es casà amb Marquesa de Cabrera, senyora de Montsonís i les Ventoses.

Fills de Gombau II de Ribelles foren:

Gombau III de Ribelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. Fou testimoni a la carta de franquícia donada per Ermengol VIII d’Urgell als habitants d’Agramunt (1198) i un any després ell l’atorgà als de Rufea.

Ramon de Ribelles  (Urgell, segle XII)  Senyor de Rufea. Amb els seus fills Ramon i Gombau ajudà Nunyo Sanç del Rosselló a les lluites contra l’infant Ferran, oncle de Jaume I, fins a la concòrdia de 1226.

(Urgell, segle XIII)

Noble. El 1242 figurà entre els signants de la devolució de Balaguer al comtat d’Urgell, feta pel rei Jaume I a benefici del comte Ponç I.

Era un dels nobles que prestaren homenatge a l’infant Pere com a primogènit de Catalunya a les Corts de 1251.

El 1256 figurava entre els magnats que juraren que el comte Àlvar d’Urgell, malgrat el matrimoni anterior amb Constança de Montcada, podia casar-se amb Cecília de Foix.

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1344 acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Passà el coll de Panissars comandant un dels cossos d’avantguarda. Formà part del consell reial durant l’ofensiva.

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Es casà amb Sança i foren pares de:

Beatriu de Ribelles  (Catalunya, s XIV – v 1416)  Dama. Sembla ésser l’hereva del llinatge. Es casà amb Hug Ademar de Santa Pau i de Saportella, baró de Santa Pau.

Berenguer de Ribelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble.