(Urgell, segle XIII)
Noble. El 1242 figurà entre els signants de la devolució de Balaguer al comtat d’Urgell, feta pel rei Jaume I a benefici del comte Ponç I.
Era un dels nobles que prestaren homenatge a l’infant Pere com a primogènit de Catalunya a les Corts de 1251.
El 1256 figurava entre els magnats que juraren que el comte Àlvar d’Urgell, malgrat el matrimoni anterior amb Constança de Montcada, podia casar-se amb Cecília de Foix.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. El 1344 acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.
Passà el coll de Panissars comandant un dels cossos d’avantguarda. Formà part del consell reial durant l’ofensiva.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Es casà amb Sança i foren pares de:
Beatriu de Ribelles (Catalunya, s XIV – v 1416) Dama. Sembla ésser l’hereva del llinatge. Es casà amb Hug Ademar de Santa Pau i de Saportella, baró de Santa Pau.
Berenguer de Ribelles (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble.
(Catalunya, segle XI – segle XV)
Llinatge noble. Prengué el nom del castell de Ribelles (Noguera), al comtat d’Urgell.
En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I i Ramon de Ribelles.
Gombau I de Ribelles (Catalunya, segle XI) Noble. Amb el seu germà Ramon eren vassalls (1072-95) del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges.
Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XI) Noble.
Fill o nét d’un d’aquest dos germans fou possiblement Ponç de Ribelles (Catalunya, segle XII) Noble. Com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida (1149), on rebé propietats. Fill o germà seu fou Gombau II de Ribelles.
(Barcelona ?, 1090 – Marroc, 1142)
Vescomte de Barcelona. Fill i hereu de Gelabert Udalard, de qui heretà el càrrec vescomtal.
Havent-se traslladat al Marroc per oferir els seus serveis al soldà com a cap de les tropes cristianes que hi lluitaven contra els almohades, tornà a Barcelona el 1133 per arranjar la successió al seu càrrec; tornà al Marroc, i deixà com a regent el seu nebot Guillem Saguàrdia, que fou suplantat per Berenguer Ramon de Castellet.
Guerrer de gran fama, morí lluitant i el seu cadàver fou crucificat.
En el títol vescomtal fou succeït pel seu fill Berenguer Reverter (mort 1158), el qual s’havia educat al Marroc. Un altre fill, que prengué el nom d’Abulhassan Alí Abenreverter, fou reconegut com a heroic guerrer contra els almohades.
(Catalunya, segle XV – vers 1540)
(dit també Francesc de Muntanyans) Baró de Púbol. Fill de Jeroni de Requesens, el qual deixà per hereu i fou baró de Púbol.
Aquesta baronia, mancada de fills legítims, passà a la seva filla natural Elisabet Constança de Requesens-Campllong i Camps (Catalunya, segle XVI – 1583) Heretà la baronia de Púbol, que l’aportà al seu marit Honorat Jaume d’Horta, òlim de Muntanyans i de Torrelles (alguns de llurs descendents empraren com a primer cognom el de Requesens).
(Catalunya, 1439 – Barcelona, 8 setembre 1505)
Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge. Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís.
Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada. El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea, partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular.
Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea (Lleonard Alagó i d’Arborea) i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona (1472). Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la campanya de Màlaga.
El 1494 féu construir un moll a Palamós. Fou el pare d’Isabel i de Maria de Requesens i Enríquez.
Berenguer, Dimes, Dionísia i Onofre de Requesens i Joan de Soler, eren fills de Galceran de Requesens i de Santacoloma.
Berenguer de Requesens i Joan de Soler (Catalunya, segle XV – Sicília, Itàlia, vers 1509) Cavaller. Estigué dedicat a la mar i fou coper, majordom i ambaixador del rei Joan II. Tingué, ultra uns fills naturals de la seva segona muller, Elisabet de Corbera-Campllong i Albert (vídua de Francesc de Muntanyans), baronessa de Púbol i senyora de les escrivanies de Girona.
Dimes de Requesens i Joan de Soler (Catalunya, vers 1443 – vers 1520) Marí. Senyor de Montisano. Fou mestre de l’aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos (1496), participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia (1509) i defensà Rodes contra els turcs. Fou també alcaid del castell de Salses (1503). Foren filles seves Caterina i Elisabet de Requesens i de Sabastida.
Dionísia de Requesens i Joan de Soler (Catalunya, segle XV – 1535) Dama. Morí sense fills després d’haver heretat del seu marit Gaspar Benet de Montpalau la baronia de Vallmoll, que deixà en indivís a les seves nebodes Estefania de Requesens i Roís de Liori i Maria de Requesens i Enríquez.
Onofre de Requesens i Joan de Soler (Catalunya, segle XV – Xipre, després 1509) Fou canonje i ardiaca major de Girona. S’establí a Xipre, on morí.
(Catalunya, vers 1395 – 1469)
Alt funcionari reial. Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta. Fill de Lluís de Requesens i de Relat.
Fou propietari de la nau La Falomenegua. El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el Castell Nou de Nàpols.
El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut (cunyat de Galceran) que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre.
El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei Ferran I de Nàpols i el príncep de Viana que era a Sicília; aquest l’envià prop de Joan II per obtenir una reconciliació; retornà amb ell de Sicília i li prestà 18.000 florins.
Durant la guerra contra Joan II, fou fidel al rei.
El 1463, com a virrei a Sicília, aconseguí dels sicilians el reconeixement del príncep de Girona, Ferran, com a primogènit.
Un altre germà seu fou Lluís de Requesens i de Santacoloma (Catalunya, s XV) Donzell i cambrer d’Alfons IV. Iniciador de la línia dels Requesens de Lleida. No fóra arriscat d’identificar-lo amb el poeta homònim.
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1638/39)
Fill de Josep de Requesens i de Ventimiglia.
Fou el primer príncep de Pantel·leria (1620), vicari general de Sicília, diputat d’aquest regne i pretor de Palerm.
El 1582 comprà la baronia de La Ferla als Spatafora i els la revengué el 1589.
La línia s’extingí a la segona meitat del segle XIX i l’herència fou recollida pels Reggio, prínceps de La Catena, i després pels Grifeo.
Dades dels Països Catalans 