(Alacant, 1976 – 2011)
“CAM” Entitat financera. Fundada per la fusió de cinc caixes. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 50.226 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 613.716 milions.
De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, i quant a la d’actiu, la forta inversió creditícia. Disposà d’una completa xarxa de més de 400 oficines.
El 2011 va entrar en fallida econòmica i fou adjudicada al Banc de Sabadell.
(Castelló de la Plana, 1878 – 2011)
“Bancaixa” Entitat financera fundada gràcies al fruït d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Societat Econòmica d’Amics del País. Fins al 1931 no tingué obra benèfico-social pròpia i el seu creixement general fou molt lent.
Moltes caixes menors valencianes s’hi van fusionat. El 1984 era la primera caixa del País Valencià pel volum de dipòsits i tenia 444 oficines.
El 2011 es fusionà amb altres entitats per crear Bankia.
(Alacant, 1976 – 2011)
Institució financera creada el 1887 amb el nom de Caixa d’Estalvis d’Alacant. El 1976, com a producte de diverses fusions, la més important de les quals era la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, va adoptar aquesta denominació.
El 2011 fou adjudicada al Banc de Sabadell.
(Alzira, Ribera Alta, gener 1986 – )
Editorial. Creada per iniciativa de Josep Antoni Fluixà, Salvador Bataller i Josep Gregori. L’editorial té més de 500 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions que abasten des de literatura infantil fins a poesia, teatre, divulgació científica, diccionaris i, darrerament, edicions interactives en format CD-ROM.
Per la seva incidència en la societat valenciana, cal destacar les col·leccions “El Micalet Galàctic” (infantil), “Espurna” (juvenil), i “Els Nostres Autors” (dedicada a obres d’autors representatius i consagrats en llengua catalana).
Cal destacar també la revista literària “L’Illa”, que, a més d’oferir informació sobre les publicacions de l’editorial, té la voluntat de mostrar una visió de l’actualitat cultural de les terres de llengua catalana.
El gener de 2023 el Grup Planeta adquirí un 60% de l’empresa.
Enllaç web: Edicions Bromera
(Perpinyà, 1946 – 1984)
Empresa. Creada per Salvi Pi, dedicada a la fabricació de nines. Donà feina a més de mil persones (la meitat a domicili).
El 1967 produí 1.200.000 joguines, xifra que la situà al capdavant de la indústria d’aquest ram dins l’estat francès.
(Palma de Mallorca, 1926 – )
Entitat bancària. Fundada per l’empresari Joan March i Ordinas. És l’instrument financer de la família March, que el controla, al costat de la seva cartera de valors industrials. Tingué un fort creixement durant els anys 1960 i 1970, en què obrí oficines a la Península Ibèrica.
El 1980 s’adjudicà el Banco de Asturias per compra al Fons de Garantia de Dipòsits, i el 1983 el Banc de Girona, del Grup Banca Catalana, amb la mateixa procedència.
A la primeria del 1985 arribà a un acord amb el National Westminster, primer grup bancari britànic: es constituí el Banc Natwest March prenent com a base el Banc de Girona, al qual la Banca March aportà les sucursals d’aquest banc, les de la March a la Península Ibèrica i 30 oficines que eren del Banc Comercial de Catalunya, comprades al Banco de Santander.
National Westminster i March tenen un 50% cadascun del nou banc i la March es manté només amb les oficines de les Illes. La Banca March té majoria absoluta del Banc of Virginia en aquest estat americà i participació del 80% en el Banco de Progreso. El 1988 comprà al Banco Hispano Americano el 96% del capital del Banco Urquijo-Unión.
Enllaç web: Banca March
(València, 20 març 1900 – 29 juliol 2013)
Entitat bancària. Fundada pel financer asturià Tartiere amb una finalitat especulativa. El 1927 un grup financer valencià l’adquirí i l’impulsà. Així restà format un nucli valencianista, que, amb d’altres valencians, vertebrà el Banco Central.
Durant els anys 1930 fou el primer de la cambra de compensació valenciana. El 1943 formà part del Consorcio Bancor amb el Banco Central, el Banco de Crédito, el Banco de Zaragoza i el Banc Hispano-Colonial. Desfet quan el primer absorbí aquest darrer. Malgrat que el Banc de València restà com un element del grup del Banco Central, en termes de federació connectà, com ja ho havia fet, amb grans empreses vinculades al País Valencià.
En promulgar-se la llei bancària del 1962, rebé més autonomia dins el grup del Banco Central i obrí moltes sucursals. Aquesta autonomia s’acabà el 1984, a conseqüència d’una situació financera delicada, motivada per inversions del Banc en el sector immobiliari i per la morositat d’alguns clients importants.
El Banco Central, que tenia el 40% de les accions, intervingué directament i substituí el president i el director general per homes de la seva confiança. El 1984 els seus dipòsits eren de 138.054 milions de pessetes.
(València, 1887 – )
Entitat bancària. Creada amb mig milió de pessetes i amb el nom de Fills de Manuel Villén. Després de canviar diverses vegades de nom, el 1982 prengué la denominació actual.
Afectat per la crisi bancària, el 1982 fou adjudicat al Banco de Vizcaya, el qual el 1991 procedí a la seva venda a tercers. Aquest any presentà un balanç amb uns recursos propis de més de 9.000 milions i més de 86.000 d’aliens i tenia una xarxa de 109 oficines, la majoria d’elles als Països Catalans, tot i que amb una bona representació a Andalusia.
(Palma de Mallorca, febrer 1872 – 25 setembre 2008)
Entitat bancària. Fundada amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 milions de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina. Intervingué en la creació d’importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d’operacions.
L’any 1933 sobtadament es féu difícil la seva situació, i el desembre de 1934 es produí la suspensió de pagaments, seguida pocs dies després per la del Banc Agrari de Balears. La repercussió popular fou extraordinària, i la intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors.
Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de préstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat que l’any 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español, estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida.
El volum dels dipòsits de l’any 1984 era de més de 39.000 milions de pessetes.
(Alacant, 1965 – 2000)
Entitat bancària. Constituïda amb un capital social de 100 milions de pessetes. Després del 1971 passà a ser controlada pel grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar el 67,7% del capital el 1982.
En produir-se la crisi del grup, al final d’aquest mateix any, les seves accions passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció. La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior en confrontació amb el Bank of America.
L’any 1991 presentà un balanç amb un recursos propis de prop de 8.000 milions i més de 93.000 d’aliens, i tenia 104 oficines i 764 empleats.
El 1997 fou adjudicada al Banco Exterior.
Dades dels Països Catalans 