(Catalunya-Aragó)
Nom donat als castells d’origen àrab de Balaguer, Lleida, Tortosa, Palma de Mallorca, etc.
(Aragó, segle IX – prop de Guadalajara, Castella, 862)
Cap sarraí de Tudela. Lluità contra el comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.
En nom de Muhammad I comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona (856) i prengué el castell de Tàrrega.
(Tortosa, Baix Ebre, segle X – 981)
Escriptor àrab. És autor d’un petit recull biogràfic d’homes il·lustres i d’un tractat de medicina.
(Illes Balears, segle XII)
Governador almoràvit de les Balears (vers 1165-vers 1183). Succeí al seu pare després d’un complot palatí i mantingué fidelitat als almoràvits durant la invasió almohade de la Península.
Fonamentà la prosperitat econòmica del seu govern en la pirateria, de la qual els cristians, especialment els barcelonins, patiren les conseqüències.
El seu fill i successor, Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya, reconegué la sobirania almohade.
(País Valencià ?, segle XI – segle XII)
General almoràvit. Fill de Yusuf ibn Tasfin. Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí (1092-1115).
Un grup de notables valencians li oferí el govern per tal de destronar al-Qadir (1092), però no ho aconseguí (bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira), així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid.
Comandà les forces almoràvits que sortiren de València (1114) cap al Llobregat i foren derrotades pels catalans al congost de Martorell.
(Còrdova, Andalusia, 915 – 976)
Segon califa de Còrdova (961-976). Fill d’Abd al-Rahmän III.
Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell I i Miró I de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior (campanyes del 963 i del 965), la qual fortificà estratègicament.
Sobrenom àrab del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya (segle IX).
(País Valencià ?, segle XI)
Rei de Dénia (1044-76). Fill i successor de Mugähid.
Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona.
Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s’annexionà el regne.
(Illes Balears, segle XII – vers 1229)
Darrer valí independent de Mallorca (1208-29).
Resistí inútilment a la conquesta catalana dirigida per Jaume I de Catalunya, i, fet presoner, morí a causa de les tortures sofertes.