(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)
Músic i compositor. També conegut per Joan Morata. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular.
Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d’un centenar), entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica.
(Perpinyà, 1884 – segle XX)
Orquestra fundada per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc.
(Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)
Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.
(Catarroja, Horta, agost 1915 – 2003)
Banda musical còmica. Solia actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta.
El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director.
Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.
(Castelló de la Plana, 7 juliol 1937 – Barcelona, 7 juny 2011)
Guitarrista. Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol, tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra (1956).
Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega (1966), del qual fou també president del jurat.
Autor de la banda sonora de la pel·lícula La revolta dels ocells (1982), de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments acompanyant Montserrat Caballé.
Com a guitarrista acompanyà també, entre d’altres, Joan Manuel Serrat i Josep Carreras i enregistrà catorze discs com a solista, o bé amb conjunt de cambra o amb orquestra.
(Viena, Àustria, 1786)
Òpera de Vicent Martín i Soler, amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786. L’obra, de melodia excel·lent, ofereix grans possibilitats als cantants.
Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa.
Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions (fins al 1793).
(València, 1879 – )
(…Joaquín Rodrigo) Institució. Fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou reconegut com a centre oficial d’ensenyament el 1917, i fou convertit en superior el 1968.
N’han estat els directors més representatius Salvador Giner i Vidal (des del 1894) i Manuel Palau i Boix (des del 1951).
(Ceret, Vallespir, 17 novembre 1826 – Perpinyà, 20 març 1901)
Músic i compositor. Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París (1846-48). Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar. Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà (1864).
Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Gillaume de Cabestany. Le spleen du tambour (1865) i l’òpera romàntica André Chénier (1880).
La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa (Rosselló). La seva música empra temes musicals rossellonesos.
(Catí, Alt Maestrat, segle XVIII)
Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al segle XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.
Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors.
Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades.
(Maó, Menorca, 16 agost 1944 – )
Capella de música. Iniciada pel bisbe de Menorca Bartomeu Pascual Marroig. N’han estat directors Gabriel Salord i Marquès, fins el 1967, Guillem Colom i Allès. fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull.
Ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per l’estat espanyol, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company.
En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons.
Dades dels Països Catalans 