Arxiu d'etiquetes: músics

Carreras i Dagas, Joan

1 Resposta

(Girona, 7 setembre 1828 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 19 desembre 1900)

Professor de música. Deixeble d’Antoni Vidal i de Josep Barba, fou nomenat mestre de capella a Girona (1851-60), on fundà una acadèmia de música, i hi estrenà l’òpera Rosamunda in Ravenna, i a Madrid Il rinnegato i l’oratori Los pastorcillos.

S’establí a la Bisbal d’Empordà el 1880, on fou organista i mestre de capella de la parròquia, i des d’on organitzà la vida musical de la comarca.

La seva producció és molt àmplia, especialment en el camp religiós (Missa per a tres cors i orquestra, 1852). Formà una notable col·lecció d’instruments musicals i una valuosa biblioteca de documents i llibres musicals, que fou adquirida per la diputació de Barcelona i catalogada per Felip Pedrell.

Bou i Geli, Vicenç

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 19 gener 1885 – 6 gener 1962)

Músic de cobla i compositor de sardanes. A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i als 18 anys ingressà a la cobla Els Montgrins, de Torroella de Montgrí, i en fou director a partir del 1909.

A les seves primeres sardanes, de melodia agradable i ingènua Esperança i Cants de maig, seguiren les cèlebres L’anell de prometatge, Llevantina, El Saltiró de la sardina, Angelina, Girona aimada, Continuïtat, La sardina encara salta, Torroella vila vella, Record de Calella, etc, totes de retenció fàcil.

La seva tècnica elemental i la simplicitat de les melodies el convertiren en el compositor de sardanes més popular i alhora més discutit, a causa del discret valor musical de la seva obra. Deixà escrites 105 sardanes.

Bonet i Verdaguer, Maria del Mar

7 Respostes

(Palma de Mallorca, 27 abril 1947 – )

Autora i intèrpret de cançons. El 1967 entrà a formar part dels Setze Jutges i gravà el primer disc. El 1968 s’integrà al Grup de Folk i intervingué en diverses representacions teatrals.

La seva obra es basa en la música popular de les Illes i els corrents contemporanis de música popular internacional, en especial dels pobles del Mediterrani. Cantant de magnífica veu, exquisit gust i acurada tècnica, ha col·laborat amb d’altres cantants i músics del país.

bonet_marEntre els seus nombrosos enregistraments discogràfics cal esmentar: Alenar (1977), Saba de Terrer (1979), Jardí Tancat (1981), Cançons de la Nostra Terra (1982, en col·laboració amb Al Tall), Breviari d’Amor (1982) i Anells d’Aigua (1985).

L’any 1984 li fou concedit el Gran Premi Internacional de la Cançó que atorga l’Acadèmia Charlie Cross de París.

Boix, Xesco

1 Resposta

(Barcelona, 3 febrer 1946 – Malgrat, Maresme, 21 juliol 1984)

(Francesc Boix i Masramon)  Músic, cantant i animador d’espectacles infantils.

Influït profundament per la música de Pete Seeger, va fundar el Grup de Folk (1966). Més tard va dedicar-se a la cançó i a l’ensenyament musical infantil amb el grup Ara Va de Bo, i posteriorment actuà tot sol com a animador d’espectacles per als més petits.

La seva tasca divulgadora de cançons i contes populars per a la mainada és recollida en una vintena de discs i diversos llibres.

El desembre de 1985 se li oferí un gran homenatge pòstum al parc de la Ciutadella de Barcelona.

Bertran, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1952 – )

Músic i titellaire. El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Col·lectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas. El 1979 confundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult. Hi han col·laborat distingits titellaires, ha actuat per Europa, Asia i Amèrica, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món i ha intervingut en dues pel·lícules (Scene Through a Bubble, Països Baixos, 1988; i El sueño de la lagartija, España, 1996).

De la seva producció destaquen Antologia (1987), Poemes visuals (1994), Supermonstres (1997) i L’avar (2000). Ha obtingut, entre atres premis, el Sebastià Gasch (FAD, 1987), el de la Crítica Serra d’Or (1988), el premi especial del XII Festival Performance d’Acteur (Cannes, 1991) i el premi del jurat del Poppenspelfestival Meppel (Països Baixos, 1998).

Enllaç web:  Companyia Jordi Bertran

Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1982 – )

(AAOS)  Entitat cultural. La finalitat de la qual és la difusió de l’espectacle operístic i el descobriment i la promoció de nous valors en aquest camp. Fou fundada per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra, la qual en fou la presidenta.

L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, a partir del 1989, aquest festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya. L’any 1987 l’Associació fundà l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Dins la tasca de promoció de joves cantants, el 1996 creà l’Escola d’Òpera de Sabadell, la primera iniciativa d’aquest estil a l’estat espanyol.

Enllaç web:  Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell

Arnella i París, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1943 – )

Cantant i instrumentista. La seva carrera professional començà el 1967 amb el Grup de Folk, formació amb la qual enregistrà dos discs. Posteriorment formà part de grups emblemàtics de l’escena de la música popular catalana com Els Sapastres, la Cobla Cotofluix i l’Orquestrina Galana.

El 1973 inicià la seva carrera en solitari col·laborant assíduament amb el pianista Rafael Sala. A partir del 1987 s’ha dedicat a cantar romanços tradicionals i de composició pròpia.

De la seva àmplia discografia cal destacar Cançons de vi i de taberna (1975), Eròtica monàstica (1995) i La raó al desig (1997), sobre texts de poetes catalans contemporanis. El 1991 rebé el Premi Nacional com a Intèrpret de Música Tradicional.

Enllaç web:  Jaume Arnella

Albéniz i Pascual, Isaac

16 Respostes

(Camprodon, Ripollès, 29 maig 1860 – Cambo, Lapurdi, França, 18 maig 1909)

Músic i compositor. Des que era jove fou, a París, deixeble de Marmontel i efectuà llargues sortides per Europa i Amèrica. Després prosseguí els seus estudis a Leipzig i Brussel·les i rebé els consells de Liszt. Durant aquesta època escriví un nombre considerable de petites obres de caire romàntic. Després tornà a París, on continuà perfeccionant-se de mica en mica. A aquest període pertany la seva celebrada Rapsòdia espanyola.

L’any 1896, a Barcelona, compongué l’òpera còmica Pepita Jiménez. El 1899 estrenà a París el poema simfònic per a orquestra Catalònia. Seguiren diverses peces per a piano: Serenata espanyola, Granada i Sevilla, entre d’altres. La seva última producció fou Ibèria, que conté 12 peces, entre les quals destaquen: Corpus a Sevilla, Triana i Màlaga.

La música d’Albéniz s’inclou dins l’escola espanyola, equiparable a d’altres moviments semblants en diversos països europeus. S’hi troben elements post-romàntics (Liszt) i impressionistes.

Fou el pare de la pintora Laura Albéniz i Jordana.