(Barcelona, 1915 – 1958)
Sala d’exposicions i d’antiguitats. Fundades pel marxant Santiago Segura. Lloc on es presentà gran part de l’art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals.
Esdevingué un dels principals focus de l’art d’avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d’Octubre, fins al 1958 en que foren clausurades.
(Catalunya, 1991 – )
(JMC) Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.
Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans.
Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.
El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.
Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.
El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).
(Barcelona, 12 gener 1943 – )
(IMH) Organisme. Engloba les diverses activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1917).
Comprenia també el Museu d’Indústries Populars (1942), el Museu d’Història de la Ciutat (1943) i la Comissaria Municipal d’Excavacions (1948), institucions que a partir del 1957 esdevingueren autònomes.
Té la seu a la casa de l’Ardiaca.
(Tarragona, 1952 – 1997)
Institució. Fundada per tal d’estimular, promoure i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.
Organitzà seminaris, conferències i col·laborà en l’edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E. Morera i Llauradó.
D’ençà del 1979 l’Institut és va remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista.
L’any 1997 la diputació de Tarragona dissolgué l’entitat.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1969 – )
(ICP) Centre de recerca paleontològica. Fundat per la diputació de Barcelona a instàncies del paleontòleg Miquel Crusafont.
Té una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants d’Espanya i de tot Europa.
Enllaç web: Institut Català de Paleontologia
(Barcelona, 1941 – )
Institució particular. Fundada per Teresa Amatller, radicada a la casa Amatller, de Puig i Cadafalch.
Dedicada a la recopilació de material fotogràfic i bibliogràfic sobre art hispànic, així com també, una col·lecció de vidres -els més antics d’època romana- i un altre de pintures romàniques i gòtiques.
Fou dirigit, des del començament, per Josep Gudiol i Ricart i per Santiago Alcolea i Blanch des de 1984.
Enllaç: Institut Amatller
(Castellterçol, Moianès, 1863 – 1920)
Pintor. Format a Barcelona.
Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa.
Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques.
(Barcelona, 1931 – 1986)
Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d’altres organismes oficials.
Fou organitzat i dirigit per Josep Vicenç Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d’exposició i d’instal·lacions per a investigació. L’any 1948, el Gabinet era instal·lat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa.
Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina.
El 1986 passà a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i posteriorment passà a dependre del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Barcelona, 1 juliol 1996 – )
Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí.
Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l’edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l’Arquitectura.
Dades dels Països Catalans 