(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Coma de la vall Fosca, a la capçalera del Ricuerma, sota el pic de Neriolo (2.857 m alt), comunicada pel coll de Neriolo amb els estanys Tort i Gento, i pel coll de Morrano amb la vall de Boí.
Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui (aprofitats per a la producció d’electricitat) i Tapat.
Poble, al nord-oest del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint.
Entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt).
Pertangué al ducat de Cardona.
(o Castellvell de Solsona) Poble (848 m alt), a l’oest de la ciutat de Solsona, damunt la qual, i al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel (des del 1132, de la canònica de Solsona), de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics.
El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer I de Barcelona, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona; pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la Primera Guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell (que enclou l’antic) dit castell de Solsona; l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de Déu del Castell.
La famosa fira de Torregassa se celebra dins aquest terme.
Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.
A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l’extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’avenc del Capolatell, de 115 m de profunditat.
(el Perelló / Tivenys / Tortosa, Baix Ebre)
Contrafort meridional (767 m alt) de la serra de Cardó (o de les Nines), a la qual s’uneix per la serra del Boix; és termenal dels tres municipis.
Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.
L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.
Poble (1.135 m alt) i agrupament més important del municipi, al sud-oest de la tossa de Cambrils (1.813 m alt), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m alt) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop del caseriu de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí (consagrada el 1051), passa pel molí de Cambrils (on hi ha un salt d’aigua) i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils), on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu. La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar.
El lloc ja és esmentat el 839; la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona.
Pas subterrani que comunica la conca alta del Llobregat amb la del Segre a través de la serra de Cadí (pròpiament, sota la serra del Moixeró).
Fou construït en el període 1978-84 i s’hi accedeix des de Bagà (pel vessant sud), on acaba l’eix del Llobregat (de carretera); la boca sud (terme de Guardiola de Berguedà) és a 1.175 m alt.
En 5 km salva un desnivell de 61 m, fins al terme d’Urús, amb sortides a Bellver de Cerdanya i Alp. És de peatge.
Dades dels Països Catalans 