Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Morella, la

(Begues, Baix Llobregat)

Muntanya del massís de Garraf, que tanca pel sud la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (nord-nord-est) al pla de Querol (sud-sud-oest), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).

És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània.

El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables.

Móra, punta de la

(Tarragona, Tarragonès)

Promontori de la costa, entre Tamarit i la platja Llarga, a llevant de la ciutat, que tanca per ponent la platja de la Móra. Al seu extrem hi ha l’antiga torre de defensa dita torre de la Móra.

Hom ha identificat aquest indret amb la Porrassa, on segons la Crònica tocà el vaixell del rei Jaume I al retorn de la conquesta de Mallorca.

Actualment és una urbanització amb establiments turístics i un important càmping.

Monturull, el

(Alt Urgell / Andorra / Baixa Cerdanya)

Cim (2.761 m alt) del Pirineu axial, a la serra que separa Andorra la Vella, Bescaran i Músser i Arànser.

Entre el port de Perafita i el port Negre, damunt les capçaleres del riu de Bescaran i l’Arànser, afluents del Segre.

Montserrat, parc natural de la muntanya de

(Bages)

Parc natural creat l’any 1987 i situat al sector central de la Serralada Pre-litoral i que inclou gran part del massís de Montserrat. Compta amb 3.630 ha (incloent una reserva natural) i amb una zona de protecció de 4.309 ha.

La muntanya de Montserrat presenta un paisatge geològic únic, format per multitud de roques i agulles, entre les quals es desenvolupa una esplèndida vegetació.

La importància turística de la muntanya i la seva llarga tradició excursionista fan que veritables multituds la visitin de manera continuada, generant una pressió humana molt forta, amb problemes greus com ara l’abandonament de deixalles o l’erosió dels camins. D’altra banda és una zona molt susceptible als incendis forestals.

Enllaç web: Patronat de la Muntanya de Montserrat

Montsagre, el

(Baix Ebre / Terra Alta)

Contrafort septentrional dels ports de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat del Comte i Paüls.

Format pel Montsagre de Paüls (1.050 m alt), al nord-est, i el Montsagre d’Horta (1.087 m), al sud-oest, a banda i banda del tossal d’en Grilló (1.076 m).

Montsacopa, el

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (504 m alt), que s’alça al mig de la plana d’Olot, al nord de la ciutat, coronat pel santuari de la Mare de Déu de Tura.

L’Olot antic era protegit per l’ombra eòlica del Montsacopa i de la Garrinada.

Mont-roig -Alt Empordà-

(Darnius, Alt Empordà)

Veïnat, centrat per les ruïnes del castell de Mont-roig, situat al vessant occidental del Mont-roig (301 m alt), a l’interfluvi del Ricardell i el Llobregat d’Empordà.

El castell, esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, pertangué a la baronia, després comtat, de Darnius.

Prop seu hi tingué lloc, el 1794, la batalla de Mont-roig.

Montpeità

(Sant Fruitós de Bages, Bages)

(o puig de Sant Valentí) Turó del vessant meridional de la serra de les Brucardes, a la dreta del Llobregat, damunt del qual s’aixeca l’església de Sant Valentí de Montpeità, d’un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.

El topònim és esmentat ja a mitjan segle X.

Montpedrós, el

(Baix Llobregat)

(o muntanya de Sant Antoni) Contrafort (304 m alt) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.

Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós.

Montolivet, el -Garrotxa-

(Olot, Garrotxa)

Antic volcà (541 m alt), situat al sud-oest de la ciutat. El 1835 hi fou bastida una torre de defensa.

Modernament els seus vessants han estat urbanitzats; s’hi troba el nou barri de Montolivet (o de Sant Pere Màrtir), amb capacitat per a unes 300 famílies, de tipus residencial (cases d’una sola planta).