Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Montjuïc, muntanya de -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Muntanya (173 m alt), situada a la vora del port, a l’esquerra del delta del Llobregat i al límit sud de la ciutat. Les pedreres de gres han estat explotades al llarg del temps i encara s’utilitza com a pedra ornamental.

Actualment és una zona verda amb instal·lacions culturals i recreatives: Teatre Grec, Fundació Miró, Poble Espanyol, el palauet Albéniz, firal, parc d’atraccions, estadi olímpic, el Palau de Sant Jordi, les piscines Picornell.

Rep aquest nom perquè han estat trobats molts sepulcres hebreus als vessants. D’època preromana s’han trobat restes d’un poblat ibèric (segles III a II aC). Des de la fundació de la Bàrcino romana, la història de Montjuïc ha anat lligada a la de la ciutat.

Per la seva situació estratègica hi foren lliurades diverses batalles en defensa de Barcelona. El 1640 s’hi construí el primer castell de Montjuïc.

Montgó, el -l’Empordà-

(l’Escala, Alt Empordà / Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Promontori (96 m alt), al límit entre els dos termes. Tanca pel nord la cala Montgó.

Hom hi bastí una torre de defensa.

Monterols, turó de

(Barcelona, Barcelonès)

Turó (121 m alt) del pla de la ciutat, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d’edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes.

Forma part de la línia de petits turons paral·lels a la serra de Collserola (entre el d’en Modolell i el Putxet) esmentada al segle XI amb el nom dels Monterols.

Montellà -Alt Urgell-

(Cabó, Alt Urgell)

Bordes, antic terme i església, situats a la vall de Montellà, drenada pel barranc d’Inglada (afluent per la dreta del riu de Cabó), on hi ha la borda de Montellà, de Favà i de Senyús.

Montcaubo, el

(la Vall de Cardós / la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Cim (2.290 m alt) de la serra que separa les valls d’Àneu i de Cardós, al sud del coll de Campirme, entre els dos termes.

Montcau, el -Vallès Occidental-

(Vallès Occidental)

Un dels cims (1.053 m alt) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al nord de la Mola (1.095 m alt), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.

Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès.

Montcapell, el

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)

Cim (1.194 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre els colls de Pedra Dreta i del Faig.

Montcan, el

(Noves de Segre, Alt Urgell)

Muntanya (1.797 m alt) de l’antic municipi de la Guàrdia d’Ares, entre els rius de Castellàs i de la Guàrdia.

Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén.

Miramar -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona.

Al començament del segle XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc.

Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona.

A l’antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona.

Martanyà, cingles de

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Contrafort occidental (1.045 m alt) del puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu i enfront dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.

Pertanyia a l’antic municipi d’Oix.