(la Nou de Berguedà, Berguedà)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.
Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m.
El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d’en Bas.
(o d’Aguiló) Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.
És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.
(Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.
Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.
(ant: Grealó) Antic castell i despoblat, al cim de la muntanya de Grialó (617 m alt), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.
Al costat del castell hi ha les restes de l’església de Sant Miquel i una torre d’alta tensió.
(Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau.
(Viella / Canejan, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.
Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.
(trad: Guitarriu) Poble, a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu (1.192 m alt), al sud del puig de Bassegoda.
L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica.
Depenia de la baronia de Sales.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Masia, al nord de Gavadà, on el 1584 fou construïda la torre de Genessies.
És dominada a l’oest per la mola de Genessies (712 m alt), al sud pel coll de Fatxes, termenal dels municipis de Tivissa (Ribera d’Ebre) i Vandellòs.
Poble (1.115 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la dreta de la Garona, aigua avall d’Arties, al peu de la muntanya d’Espiargo, davant la vall de Bargadera. El nord és dominat pel bony de Garòs (2.173 m alt), que forma part de la serra d’Estanys.
L’església de Sant Julià, romànica d’origen, fou renovada al segle XV.
Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs.
