(Sabadell, Vallès Occidental, 1731 – Montserrat, Bages, 1802)
Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina, on ocupà diversos càrrecs.
Hi excel·lí també com a organista, violinista i compositor de música sacra.
(Girona, segle XVIII – Montserrat, Bages, segle XVIII)
Frare benedictí. Fou abat del monestir de Montserrat el 1764, després d’haver ocupat altres càrrecs importants.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, segle XVI – Montserrat, Bages, 1555)
Frare benedictí. Professà al monestir de Sant Martí del Canigó, del qual passà al de Montserrat (1527).
Fou notable poeta en llatí.
(Catalunya, segle XVII – Montserrat ?, Bages, segle XVII)
Compositor i monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina.
Fou bon organista, destacat predicador i conreà també la poesia.
(Pinós, Solsonès, 1504 – Montserrat, Bages, 16 agost 1578)
Monjo benedictí (1520). Fou elegit abat del monestir de Montserrat el 1559, i reelegit el 1566. No va acabar el segon trienni abacial, ja que l’any 1568 es va retirar a l’ermita de Sant Dimas, on morí.
Entre les seves actuacions abacials cal remarcar la construcció de l’actual basílica del santuari.
Deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d’Ignasi de Loiola.
(Capellades, Anoia, 16 abril 1882 – Montserrat, Bages, 26 abril 1969)
Músic. Monjo benedictí. Estudià a Roma, Nàpols i Barcelona.
Fou nomenat mestre de capella de l’escolania de Montserrat (1911-33), on s’havia format a la seva infantesa amb Joan Baptista Guzmán. Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu.
Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català, sobre el qual publicà diferents escrits a “Vida Cristiana”.
Va escriure nombroses composicions religioses com: una Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, tres salves montserratines, un tedèum, un al·leluia, un himne a sant Benet, etc.
El 1939 aplegà, a Barcelona, el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat.
(Tarragona, 11 gener 1920 – Montserrat, Bages, 2 agost 1997)
Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942.
Col·laborador des dels inicis de “Germinabit”, “Serra d’Or” i, des del 1976, a la revista “Foc Nou”. Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).
Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d’Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l’evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l’amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996).
(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)
Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).
El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.
Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).
(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)
Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.
Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).
(Sant Pol de Mar, Maresme, 26 agost 1837 – Montserrat, Bages, 31 agost 1921)
Abat de Montserrat (1885-1913). Sacerdot (1866), ingressà a Montserrat el 1880.
Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins.
Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el col·legi de Sant Beda de Manila (1895).
Dimití del seu càrrec abacial el 1913.
Dades dels Països Catalans 