Arxiu d'etiquetes: Mollet del Vallès

Gallecs

3 Respostes

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)

Poble, al nord de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità (dins el qual, un veïnat pròxim duu el nom de Gallecs) i de Montcada i Reixac (enclavament de l’Estany de Gallecs).

L’església parroquial (Santa Maria de Gallecs) és romànica (segle XII).

Durant la dècada de 1970, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta (Santa Maria de Gallecs), però tot i haver-se iniciat el procés d’expropiació de terrenys, el projecte resta paralitzat.

Bosch i Pujol, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 febrer 1931 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 17 desembre 2004)

Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l’equip de l’Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla.

Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l’any 1952.

Abelló i Prat, Joan

1 Resposta

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 26 desembre 1922 – Barcelona, 25 desembre 2008)

Pintor, gravador i col·leccionista d’art. Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna, sobresortí com a paisatgista.

El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme.

Col·leccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà, a Mollet del Vallès, el Museu Municipal Joan Abelló. Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’estudis artístics.

Fou membre del Rotary Club de Barcelona (1985), de la Junta del Cercle Artístic de Barcelona (1988), d’on fou president (1993-2001), patró nat de la Fundació Güell (1993) i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 2002, any que rebé la Creu de Sant Jordi.

Folch i Camarasa, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 30 octubre 1926 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 2 gener 2019)

Novel·lista, autor teatral, traductor i advocat. Fill de Josep Maria Folch i Torres. Ha conreat la narrativa i el teatre.

Es donà a conèixer com a poeta amb L’aigua negre, però té una vasta producció novel·lística: Camins de la ciutat (1954), La maroma (1957), El meu germà gran (1958), El nàufrag feliç (1959), La sala d’espera (1961), La visita (1965), L’alegre festa (1965), Adéu abans d’hora (1966), L’estiu més bonic (1967), Tota aquesta gent (1967), Fi de setmana damunt l’herba (1967), El no (1967), Les meves nits en blanc (1973), Tota una altra cosa (1973), Quan el terror truca a la porta (1977), Sala de miralls (1982), Estrictament confidencial (1983), Manual de l’escriptor mediocre (1991) i Testa de vell en bronze (1997).

Autor de públic, escriu amb facilitat i amb un llenguatge net, directe. Ha publicat teatre juvenil, de costums o d’humor, com Un vailet entre dos reis (1951), Aquesta petita cosa (1954) i Dues hores (1958), entre altres, i la biografia paterna, Bon dia, pare (1968). També té una gran obra com a traductor, la qual ultrapassa els cent seixanta títols.

Ha guanyat diversos premis literaris. Fins al 1986 treballà a Ginebra com a traductor de l’Organització de les Nacions Unides.