(Palma de Mallorca, 1 març 1721 – Carmel, Califòrnia, EUA, 1 gener 1782)
Franciscà. Missioner a Mèxic (vers 1750).
Fou un dels companys més distingits de fra Juníper Serra en la colonització i evangelització de Califòrnia (1769-70), on participà com a cronista oficial anotant observacions i experiències personals. Els seus relats es conserven en 6 diaris.
Participà en l’expedició (que també relatà) al poblat de Nutka, i a l’illa de Bodega y Cuadra (actual Vancouver).
(Pego, Marina Alta, segle XVII – Manila, Filipines, 1701)
Frare franciscà. Fou arxiu missioner a les Filipines i a la Xina.
Excel·lí com a teòleg i escriví obres notables.
(València, 13 març 1858 – Tànger, Marroc, 26 març 1926)
Eclesiàstic. Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d’escoles i de temples.
El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis.
(Xàtiva, Costera, 13 gener 1743 – Iba-nei, Tonquín, Vietnam, 7 novembre 1773)
Dominicà missioner. Estudià al col·legi de Sant Domènec d’Oriola. Professà el 1759.
Anà a Filipines, on fou pres i expulsat, i es dirigí a Tonquín (1770), on morí martiritzat.
Fou beatificat pel papa Pius X el 1906. En resten les cartes i alguns versos.
(València, 1720 – Madrid, 1795)
Arabista. Religiós franciscà descalç (1743). El 1755 se n’anà a Jerusalem com a missioner; el 1757 passà al col·legi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d’àrab.
Retornat a València, el 1771 fou destinat al col·legi de Benigànim, i després a Madrid (1775), on fou membre de l’Academia de la Historia.
Publicà Gramática arábigo-española (1775) i Diccionario español-latino-arábigo (1787) en tres volums.
(València, segle XVIII – Madrid, 1775)
Frare franciscà. Visqué setze anys a Damasc com a missioner.
D’aquesta estada provenia el seu notable coneixement de la llengua àrab, que acredità publicant una gramàtica en aquest idioma, així com un diccionari àrab-castellà i encara un altre d’aquests introduint-hi, a més, el llatí.
(Tarragona, 1862 – 1926)
Religiós franciscà. Fou destinat a missions, i excel·lí en aquesta tasca.
Fou bisbe i primer vicari apostòlic del Beni (Bolívia).
(Llucmajor, Mallorca, 1776 – San Gabriel, Califòrnia, EUA, 1831)
Missioner franciscà. Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción (1806), San Luis Rey (1811), San Juan Capistrano (1814) i San Gabriel (1826), on morí de mort violenta.
Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès (Nova York, 1846).
(Palma de Mallorca, 1606 – Manila, Filipines, 1668)
Missioner jesuïta. Des del 1631, ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila.
Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael (Madrid, 1659).
(Palma de Mallorca, 1763 – 1831)
Missioner franciscà. S’embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars.
Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d’Índies (1816-20, 1823-30).
Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.
Dades dels Països Catalans 