(Porreres, Mallorca, segle XVI – Patzcuaro, Mèxic, segle XVI)
Missioner. Dominava diverses llengües índies.
És autor d’un tractat filosòfic escrit en llatí.
(Porreres, Mallorca, segle XVI – Patzcuaro, Mèxic, segle XVI)
Missioner. Dominava diverses llengües índies.
És autor d’un tractat filosòfic escrit en llatí.
(València, 1541 – Manila, Filipines, 1607)
Frare dominicà. Fou deixeble de Lluís Bertran, del qual seria successor com a mestre de novicis.
Des del 1596 era a les Filipines. Fou prior del convent de Manila.
És autor d’una Carta al maestro fray Vicente Justiniano Antist sobre el estado de la religión cristiana en las partes orientales (1602).
(València, segle XVI – Japó, 1623)
Missioner. Sacerdot, després és féu caputxí. Fou enviat a les Filipines i al Japo, on morí martiritzat amb uns altres missioners.
Traduí al japonès el Flos sanctorum i uns manuals de doctrina cristiana.
Fou beatificat per Pius IX el 1867.
(València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)
Religiós franciscà. Es dedicà a l’ensenyament a diversos llocs d’Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l’orde.
És autor d’obres filosòfiques i piadoses en castellà.
(Sineu, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1714)
Religiós observant. Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner.
Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima (1695).
(Catarroja, Horta, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752)
Missioner caputxí. Treballà en diversos indrets veneçolans.
Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones… (1738).
(País Valencià, 1570 – Manila, Filipines, 1640)
Frare dominicà. Prengué l’hàbit el 1585. Després de viure a Barcelona, Tortosa i Saragossa, fou destinat a les missions de Pangasinan (Filipines). Es retirà després a Manila per manca de salut. Fou provincial de l’orde el 1618.
Després de nova estada a Pangasinan i d’altres missions, on es distingí, tornà a Manila, on fou rector de la universitat de San Tomás i prior del convent de Santo Domingo.
(Palma de Mallorca, 18 juny 1619 – Catarubén, Veneçuela, 7 octubre 1684)
Jesuïta i missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma de Mallorca i la missió de l’Orinoco a Nova Granada (1678).
Fou autor de Razones para convencer al pecador, Casos raros de la confesión (1670), etc. El seu llibre Prophecias del P. Ignasi Fiol, amb profecies per al període 1668-1770, fou prohibit per la Inquisició el 1706.
Morí martiritzat pels caribs.
(Albal, Horta, 8 desembre 1856 – Gandia, Safor, 18 octubre 1924)
Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893).
Destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d’estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la “Revista de Gandia”.
(València, segle XVI – Chiapas, Mèxic, 1557)
Religiós dominicà. Professà a Sant Esteve de Salamanca (1537), d’on partí amb el grup reclutat per Bartolomé de las Casas (1544) cap a l’Amèrica Central.
Fou prior del convent de Chiapas i promotor de la presència dominica.
S’oposà als colons espanyols i defensà els drets dels indis.